Un dels arbres característics de la Cerdanya és el boix (Buxus semper virens) que, en efecte, és un arbre i no un arbust, tot i que generalment se sol trobar en forma arbustiva. Però si el terreny és l’adequat i esperem prou anys, arriba a assolir la forma arbòria, com podem veure amb el Boix del Santuari de Boscalt, al Baridà, el qual, segons la llegenda, si algú li vol fer mal, un llamp cauria del cel per castigar-lo.

El boix substitueix a la Cerdanya un altre arbre sagrat pels antics: el roure. Tot i que de roures també en tenim i de força interessants, el boix és més comú, sobretot en l’actualitat. Possiblement no era així a l’antigor, quan la plana cerdana devia estar força coberta per roures.

 

El boix, com a planta sagrada, el trobem a diversos indrets de la comarca, especialment a la vall de Bastanist, amb la Mare de Déu del Boix. Segons explica la història, aquesta mare de Déu, tenia un pedestal molt artístic fet amb fusta d’aquest arbre.

 

També la tradició popular li atribueix al boix propietats curatives. Així, on en altres tradicions, probablement cèltiques, els herniats (o trencats) es passaven per un forat en un roure per ser guarits, a Cerdanya ho fan molts cops per boixos.

 

 

Per desgràcia, les importants extensions de boix cerdanes podrien tenir els dies comptats a causa d’una plaga en forma de papallona, que ja afecta altres comarques més orientals, com la Garrotxa o el Ripollès. Es tracta de l’eruga de la papallona defoliadora del boix (Cydalima perspectalis), la qual es menja aquesta planta amb gran voracitat.

 

Teòricament encara no ha arribat a Cerdanya i no se sap del cert si s’hi podrà aclimatar, però es troba ja molt a prop i el risc hi és. Esperem que no sigui així.