La Vall de Cabrera de Mar amaga moltes restes arqueològiques de temps ibers i romans. Al peu del castell de Burriac s’estén un dels poblats ibers més grans de Catalunya, que probablement va funcionar com a capital dels laietans. Aquest poble iber va ocupar bona part de la costa catalana, entre el riu Tordera i les muntanyes del Garraf, i per l’interior fins gairebé el Montseny.  Els romans arriben a aquesta zona a finals del segle III aC per lluitar contra els cartaginesos, però no aconsegueixen el control del país fins el 195 aC, quan el cònsol Cató derrota un conjunt de pobles ibers entre els que es trobaven els laietans.

L’organització política inicial de tot aquest territori és cada cop més coneguda gràcies a les excavacions en indrets com Cabrera de Mar. Vers el 150 aC els romans construeixen un centre administratiu i de control polític, prop del poblat ibèric de Burriac, just sota l’actual nucli urbà de Cabrera de Mar. En aquest lloc, segurament, hi vivien els personatges més importants, d’origen romà o itàlic, com també els laietans que havien assolit un status privilegiat amb la nova organització política. Aquesta comunitat residia en vivendes comparables a les que es troben en les ciutats itàliques de l’època i es va dotar d’uns banys públics, d’arquitectura molt avançada, que constitueixen un dels elements més importants de les restes arqueològiques conservades, ja que són les més antigues de la Península Ibèrica. A més fou, precisament, aquí on es va encunyar la moneda de bronze que porta la llegenda ibèrica ILTURO o ILDURO, nom amb el qual anomenem avui dia aquest assentament.

El període de vida d’aquesta comunitat va ser curt, ja que vers l’any 80 aC sabem que es va abandonar. Suposem que per aquells volts l’estat romà havia estructurat ja el país en municipis, i com ja s’havien fundat les ciutats de Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró), probablement l’antic nucli d’Ilturo va perdre la seva utilitat. Malgrat tot, l’abandó no va ser complet i prop de la riera s’hi va instal·lar una bòbila que es va dedicar a fabricar àmfores fins el regnat de l’emperador Tiberi. Aquestes àmfores varen servir per comercialitzar el vi que es produïa en aquesta contrada i que s’exportava per via marítima, principalment, com a subministrament per als exèrcits romans que hi havia a la Gàl·lia, Germània i Britània. El coneixem avui dia com a forn de Ca l’Arnau i destaca, especialment, pel seu excel·lent estat de conservació, que ens permet veure com era un forn d’aquest tipus en el moment de la seva darrera reforma estructural, que es va produir ver l’any 40 aC.

Quan aquest centre productor d’àmfores va quedar fora de servei, se’n va fer un altre, de més gran, al cantó oposat de la riera, del qual coneixem pitjor la seva estructura ja que no hem trobat encara els forns. Però si sabem que va estar produint àmfores vinateres que s’exportaven, en aquest cas, principalment a Roma i Mediterrani central fins ben bé inicis de segle II, època a partir de la qual la comercialització del vi en àmfores decau a tota la costa catalana i l’economia agropecuària es diversifica.

Un altre element monumental d’època romana que hi ha a la vall de Cabrera de Mar és el temple dedicat al deu Mitra que hi ha a Can Modolell. Aquest centre de culte va funcionar entre el segle I aC i els inicis del segle VI, encara que el culte a aquest deu d’origen persa es va desenvolupar fonamentalment entre els segles II i IV. Mitra va ser un fort rival del cristianisme, ja que també era un deu salvador, tot i que el seu culte era de tipus mistèric. Finalment, la generalització del cristianisme va fer desaparèixer aquesta religió i el santuari de Can Modolell es va convertir en una unitat d’explotació agrícola. Can Modolell s’ha convertit avui dia en un referent arqueològic a la comarca, tant pel seu excel·lent estat de conservació, com per la singularitat de la seva arquitectura, la qual encara és objecte de debat per part dels especialistes. Els darrers treballs que s’han fet en aquest jaciment han posat de manifest el seu funcionament com a lloc de culte isolat, davant l’absència pels voltants d’una vila o propietat privada residencial.