Llegiu-lo, s’ho val.

 

No us deixeu enganyar per l’argument senzill i previsible. És un llibre franc; això vol dir que qualsevol lector farà la seva pròpia lectura que no invalidarà pas la que pugui fer un altre.

 

L’important no és la història que narra, sinó allò que pot suggerir, fer germinar i créixer en el terreny dels nostres sentiments, pensaments, esperances i manera de viure, com el jardí amagat.

 

N’hi haurà que tindreu terra més adobada i fèrtil; d’altres, més eixorca i seca. Però deixeu que hi caigui la pluja fina i vivificant d’aquest llibre, i alguna cosa creixerà. Després serà feina vostra tenir-ne cura, que el llibre no ho farà tot.

 

Que no us despisti si està catalogat com a novel·la juvenil. Els catalogadors ho han d’etiquetar tot, però amb llibres com aquest, o El petit príncep, o Platero y yo, aleshores, ai! Els és gairebé impossible encertar-la, com quadrar cercles, o agafar núvols amb les mans.

Editorial: Viena

Any: 2011