Les ironies de la història ens poden portar a ser testimonis de giragonses tan absurdes com la que planteja de sortida aquest reportatge. El mateix poble que està massacrant i assassinant a una població, reclosa en una franja sense sortida, just ara fa 70 anys, coincidint amb la II Guerra Mundial, era el que fugia espantat, terroritzat volent deixar enrere les fronteres de l’Europa nazi. Fugint de les lleis racistes i xenòfobes d’un règim que havia decretat el seu extermini. El poble jueu no tenia sortida, estava essent espoliat, robat, assassinat, exterminat a Alemanya i a tota l’Europa ocupada. En contra del poble palestí, avui sense sortida, els jueus en aquells moments van trobar als Pirineus 4 vies de fugida i una població que els va ajudar a escapar de l’horror que estaven vivint i a iniciar una nova vida.

Va ser així com unes 20.000 persones de cultura jueva van arribar a Catalunya creuant les muntanyes pirinenques. Unes rutes d’evacuació aprofitades per famílies senceres en condicions de duresa extrema. Moltes d’aquestes persones van salvar la vida gràcies a l’ajut solidari dels habitants de les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya, i l’Aran. Els jueus que aconseguiren travessar els Pirineus sovint van protagonitzar evasions èpiques després de fugir de la persecució a la França ocupada.

 

Les seves històries són un testimoni de l’horror viscut a l’Europa d’entreguerres. I, a la vegada, posen de manifest el paper del Pirineu de Lleida com a lloc de refugi i salvació, i l’ajut i la solidaritat que els habitants de les comarques frontereres oferiren a aquestes persones. Els grans, i únics, protagonistes de “Perseguits i salvats” són, sens dubte, els evadits a través del Pirineu de Lleida durant la Segona Guerra Mundial. Durant la II Guerra Mundial (1939-1944) milers de jueus travessaren els Pirineus fugint de la persecució a què eren sotmesos a l’Europa nazi. L’Holocaust va afectar sis milions de jueus europeus. Molts aconseguiren fugir, d’Alemanya, Àustria, Polònia, Holanda, Bèlgica o França, creuant els colls del Pirineu de Lleida en evasions èpiques, desafiant la vigilància a banda i banda de la frontera, la climatologia i la duresa del recorregut. L’objectiu desesperat era buscar refugi lluny d’Europa i perdre de vista la barbarie nazi i l’extermini al que estaven sent sotmesos.

 

El Pirineu de Lleida es va convertir en la darrera frontera abans d’aconseguir la llibertat i posant en relleu la importància dels camins transfronterers.