Se’n parlà molt, d’aquests projectes. S’editaren fullets demostratius dels avantatges i es va iniciar una campanya de mentalització entre els diputats i els senadors. Així, les comissions organitzaren grans actes de recepció a diverses personalitats, entre elles el ministre francès. La ratificació tingué lloc el 28 de gener de 1907 i es feren rectificacions el 1908 i el 1909. El compromís internacional ja era vinculant.

 

Les obres es portaren a terme amb gran dificultat, car s’hagueren d’obrir 24 túnels, entre els quals destaquen l’helicoïdal o túnel del Cargol de Palós, de 1.017 m, i el del massís de Toses, de 3.605 m, perforat per l’empresa Corsini, Retuerta i Bruned, de secció oval amb parets que oscil·laven entre 0,80 i 1,50 m de gruix. Al seu centre, la massa de terra que gravita sobre la volta sobrepassa una altitud de 400 m.

 

La I Guerra Mundial, iniciada el 1914, va paralitzar l’activitat constructiva de la línia al costat francès i es van haver de suspendre els actius treballs que allí es realitzaven, motiu pel qual Espanya va alentir els seus. Amb tot, el costat espanyol va procurar inaugurar abans que França. En aquest sentit foren decisives les actuacions del diputat a Corts pel districte de Puigcerdà, Eusebi Bertrand i Serra, així com del ministre de Foment el 1918, Francesc Cambó, secundat per l’enginyer en cap de la Divisió de Ferrocarrils Transpirinencs, Josep Fuster.

 

El 1919 s’inaugurava el tram de Ripoll a Ribes i es van celebrar grans festes en aquesta població, així com a Puigcerdà, on se celebrà una recepció a l’Ajuntament i un banquet a l’Hotel Tixaire.

Els treballs s’acceleraren i el 3 d’octubre de 1922 es portava a terme la inauguració de tot el tram espanyol fins a Puigcerdà. La collada de Toses deixava de ser un malson a l’hivern i la comarca s’obria, més que mai, a la resta del Principat i de l’Estat.

 

Malgrat això, no estava tot acabat. Els primers trens eren prestats per la Compañía del Norte a l’Estat. Eren antiquats i mancats de certs serveis. Al cap de poc hi hauria els nous cotxes que s’instal·larien amb aigua, llum i calefacció, alhora que s’electrificaria la línia, amb la qual cosa s’afermaria encara més la Cerdanya com a centre turístic de primer ordre, fet reconegut llargament a l’època. I no solament el d’estiu, ja nombrós des de les darreries del segle XIX, sinó també el d’hivern amb l’increment de participants en el novell esport de l’esquí.