Com assenyala l’austriacista Francesc Castellví en les seves memòries “Narraciones històricas” (1725), “Luego de ocupado Mataró [4 d’agost 1713], el Intendente general don Joseph Patiño […] ajustó el precio de los víveres para el ejército con los mercantes Matas, Milans y otros, que fue el principal motivo de poder subsistir el ejército en el bloqueo. Los grandes créditos de estos sugetos, ayudados de la fértil cosecha de aquel año, adelantando crecidas sumas, manejando por el gran arte de Patiño, fué ocasión de estar el campo abastecido de un todo, que en otra forma le era preciso al duque levantarle.”.

 

Doncs bé: Els Milans eren d’Arenys de Mar i els Matas de Mataró. Els germans Segimon i Josep Milans i Lleu subministraran vitualles a les tropes borbòniques, successivament, en els setges de Girona i Barcelona, mentre de Josep Matas i Calvet àdhuc conei-xem el contracte que signà, per la tardor de 1713, per subministrar 30.000 quarteres de civada. A més, els borbònics practicaren una política de captació d’adeptes per a les finances de l’exèrcit borbònic i aquests foren recompensats amb càrrecs vinculats a les finances públiques, origen de nous negocis.

 

Per exemple, Segimon Milans serà designat Tresorer General de la santa Cruzada a Barcelona, Recaptador de rendes de galeres i drassanes i Tresorer del duc de Cardona; el seu germà Josep Milans com a Director de proveïments del Principat o Josep Mates i Calvet com a Director General de confiscacions de Catalunya i Tresorer general dels drets del General i la Ciutat. Aquest conjunt de negocis i càrrecs els permetran establir-se a ciutat com a nou nucli emergent de la burgesia mercantil del Principat al llarg del segle XVIII i acumular notables fortunes, a més de concessions de títols nobiliaris. Una nova elit en la Catalunya del set-cents.