Ja fa més de set-cents anys, que Bagà, aquesta petita i medieval població del Berguedà, prepara l'anomenat “Àpat dels pobres”  que antigament es feia el diumenge de carnestoltes.

A l'Arxiu Històric de Bagà trobem consignació d'aquesta festa des dels primers temps de la fundació de la Vila, a mitjans del segle XIII.

 

Segons els documents que hi consten, els dies de carnestoltes, els cònsols (regidors) passaven per les cases recaptant donatius en diners o espècies, fins i tot llenya, per oferir un àpat a la gent necessitada de la vila i forans.

 

El matí del segon diumenge del mes de Febrer, en la històrica plaça porxada de Bagà, els cuiners conjuminen ingredients dins d'una enorme paella de quasi 3 m de diàmetre. Mentrestant la gent es comença a congregar a la plaça, atrets per la flaire del sofregit i la curiositat que desperta en els forans veure el procés de cuinar una paella per a més de 2.000 persones. Quan ja tot és a punt, s'afegeixen els 250 kg d'arròs que sempre, i a opinió de tothom, queda bo i en el seu punt. 

 

L’element més remarcable de la festa és la ballada del Ball Cerdà, costum que perdura des dels inicis de la festa. Actualment són els components de l'Esbart Cadí de Bagà els encarregats de trenar la dansa i trencar el ball, una vegada ha complert aquest primer pas, tothom del poble qui vol o pot s'afegeix als ballaires assegurant d'aquesta manera la supervivència i continuïtat d'aquest antic ball de plaça. 

 

Finalment i quan hi comença haver gana, es fa el repartiment de l’arròs.