En aquest programa Paco Riera entrevista al professor emèrit d’Història de la Filosofia i escriptor ceretà Josep Maria Piguillem i Llorenç, nascut a Puigcerdà i amant de la Cerdanya. Autor, entre altres llibres, d’una col·lecció editada i escrita per ell: “Puzles filosòfic-pedagògics per a no-doctes”, que compta amb dues edicions: Empirisme. Bacon. Locke. Hume i Kant. 

 

De la mateixa col·lecció, l’autor presenta el nou llibre Racionalisme, que profunditza sobre els filòsofs més importants dels últims anys i representa una síntesi entre les dues grans tendències: l’empirisme i el racionalisme. Per a Kant, la síntesi entre els racionalistes i els empiristes sorgia de la idea que el coneixement ha de ser cert, fruit d’una experiència sensible.

 

Josep Maria Piguillem ha donat classes d’Història de la Filosofia a gairebé totes les escoles de Cerdanya i, tot i estar jubilat, continua amb la intenció d’instruir en la ciència que ell tant adora: la filosofia. 

 

Els racionalistes havien fomentat la idea que les persones tenen un esperit o una raó de pensament sobre el que és material. Com Descartes, que ja feia la divisió entre el res extensa, allò material, i el res cogitans, allò en què pensa l’home.  

 

Sobre l’època actual, Piguillem s’expressa així: “Està tot enfocat a la pràctica, vivim una època empirista, de tocar les coses i no pensar”. El professor ha procurat ensenyar els seus alumnes a partir d’un autor de pensament actual, per després buscar les arrels d’aquell pensament i aconseguir fer de l’ensenyament de l’assignatura, que li sembla que no està tan valorada com abans, un camí d’aprenentatge entretingut i profitós. Kant resol el dubte dels empiristes i del que és sensible utilitzant la raó pràctica, la de la voluntat, facultat molt importat per a l’home.