Visitant Can Manyer meravella la catifa de rajola que ofereix el segon pis de la Biblioteca, aquesta catifa també havia estat present a la planta baixa com es pot comprovar als peus de la màquina de vapor. La “catifa” de Vilassar, un cop reparada i polida, ha donat un grau més de valor a l’espai industrial de Can Manyer, ara reconvertit en espai cultural. Aquest terra hidràulic, tan característic de l’arquitectura modernista, en aquest cas té una explicació molt funcional: la reutilització de restos de sèries, de peces mal cuites o d’estocs en desús per reforçar els terres de la nau nova de la fàbrica de Can Manyer vers el 1910.

 

 

Ara, cent anys després, des del Museu Arxiu de Vilassar es vol acostar els vilassarencs al món de la rajola hidràulica mitjançant aquesta exposició que està dividida en cinc apartats:

 

Els paviments anteriors a la rajola hidràulica

Totes les cultures des d’antic han tingut la necessitat de vestir les seves llars, ja sigui des del punt de vista estètic o funcional. En aquest context neixen els terres ceràmics en forma de rajola, terres de pedra en forma de mosaic o paviments continus. 

 

 

La tècnica

La rajola hidràulica es fa a partir del morter de ciment hidràulic, emmotllat i premsat, cal mencionar que l’afegit hidràulic prové de la reacció d’enduriment del ciment en contacte amb l’aigua. Les rajoles, generalment de 20 x 20 cm, s’elaboren mitjançant un motlle metàl·lic, combinant una tècnica molt artesanal amb un procés de mecanització.