‘La Caverna’ explica la història d’una família que resideix als afores de la ciutat. El pare, Cipriano Algor, que ha dedicat tota la vida a la confecció artesanal d’objectes de fang, viu amb la seva filla Marta i amb el seu gendre Marcial Gacho, que és guarda de seguretat d’un centre comercial.

 

Cipriano té 64 anys i, per bé que el seu és un treball de primera, no pot competir amb la varietat de productes que ofereix el centre comercial.

 

En aquest llibre, Saramago reflecteix la desesperació d’una persona, ja gran, que es queda sense feina; denuncia el consumisme que no omple la buidor de les persones i que destrueix el medi ambient, deixant un espai contaminat de plàstics.

 

El tema tractat en aquesta novel·la recorda la metàfora exposada al mite de la caverna de Plató, on els homes són captius o presoners. És una societat en procés de deshumanització on no hi ha persones, hi ha clients. Saramago ens convida a meditar sobre aquesta realitat.

 

L’escriptor es mostra molt pessimista davant l’era de la ciència i la tecnologia, ja que no solucionen els problemes de la distribució desigual de la riquesa.