Actualment, la vigília de Nadal, al capvespre, marcat pel toc d’oració, cada poble encén una foguera a la muntanya, aquest foc serà traslladat, ja de nit a les poblacions amb unes torxes confeccionades amb una herba margera,dita també faia. La baixada de les torxes per la muntanya és un espectacle únic, sobretot els anys de neu.

Consulta la programació aquí!

En arribar a Bagà, els fallaires són rebuts per les autoritats, que els posen un mocador al voltant del coll, i després reparteixen el foc a la resta de baganesos que els esperen amb les seves torxes disposades. A Cerdanyola el mocador es repartit en el moment inicial de la baixada, que es fa també fins a la plaça de l’església. Aleshores comença la crema general a cada població, s’acompanya amb cants molt breus: “Fia-faia, que nostro señor ha nascut a la paia”, i d’una música sobre la que destaquen, en moments assenyalats, les campanes de les respectives esglésies.

A mida que les faies en van consumint, s’afegeix la darrera part de la torxa a una foguera comuna, encesa prèviament; a Bagà sobre aquesta foguera salten els joves, i al seu voltant el jovent llança les faies i després es forma una rotllana per ballar la dansa de la festa.A Bagà la crema és espectacular amb més de quatre-centes torxes trencant la foscor.

En acabar es fa la dansa de la Fia-faia i es reparteix coca amb all i oli de codony, una menja tradicional de la diada. A Sant Julià de Cerdanyola festa té un aire més íntim, la baixada de acull la majoria de fallaires. Finalitzada la crema general, es balla la dansa i després també es reparteix all-i-oli de codony amb torradetes. Acabada la celebració familiar a cada casa, el jovent retorna a la nit, al voltant del mateix foc, es favetlla, i s’espera, divertidament, la sortida del sol; en aquestes hores es fa la tradicional “Endreça”, on els objectes dels ciutadans deixats fora de la vivenda seran canviats de lloc.

Les faies es fan amb una herba de tija alta, popularment faia, collida a partir de Sant Martí, per a que tingui temps d’assecar-se adequadament. Confeccionades amb habilitat, solen tenir una llargada superior als dos metres, essent tanmateix molt lleugeres. La seva realització pot ser un art. Hi ha petites diferències entre les torxes de Bagà i les de Cerdanyola.

Una celebració del solstici d’hivern

Es tracta d’una festa ancestral, amb arrels pre-cristianes que podria haver format part d’un antic ritus de culte al sol. Correspondria a la celebració del solstici d’hivern: el dia en que el sol té una menor durada en el firmament. Els solsticis, tant el d’hivern, com el d’estiu, per Sant Joan, han estat celebrats en la majoria de cultures amb base agrícola o ramadera.

La festa era en conjunt una pregària al sol per a que aquest no escurcés més el dia,i comencessin a créixer les hores de claror, cosa que passava després de la celebració. 

Per Nadal algunes localitats pirinenques encenen fogueres públiques, però no resta en aquestes dates cap altra crema de torxes al Pirineu català. Les faies de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola són úniques a la nit de Nadal, que correspondrien al solstici d’hivern. El solstici d’estiu s’ha mantingut amb força, i hi ha un bon nombre de localitats pirinenques que cremen falles. El d’hivern ha estat ofegat per una festa cristiana molt potent, el Nadal, i sols de manera molt transformada es mantenen algunes reminiscències dels antics cultes, una d’elles seria el tió, una altra la Fia-faia.

Aquesta festa s’ha mantingut gairebé desconeguda a les muntanyes de l’Alt Berguedà, amb tot el seu encant i la seva màgia, esdevenint una de les més característiques i originals de Catalunya en les diades nadalenques. Cada Nadal els fallaires de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola aturaran novament l’avenç de la foscor, seguint un ritus atàvic:  Fia-faia !. Com no podria ser d’altra manera Bagà i Sant Julià de Cerdanyola se senten profundament agermanats amb tots els altres pobles fallaires del Pirineu.

Si t’ha agradat llegir la notícia sobre La Fia-faia, també et pot interessar llegir 2a Fira del llibre antic i de col·lecció de Berga.