Aquest treball, creat per en Pep Padrós i guardonat amb el Premi Burriac 2013, ens porta a l’Argentona de la cura d’aigües al bell mig del segle XIX fins al tancament del brollador als anys 70 del segle XX, mitjançant una exhaustiva recerca hem aconseguit tot una sèrie de memòries dels metges que havien portat la direcció mèdica d’aquest establiment mineromedicinal i que ens expliquen amb tota mena de detalls les dificultats en que es trobaven, amb les malalties que tractaven i els resultats aconseguits amb el consum i propietats d’aquestes deus, la d’en Prats i les fonts Ballot. També és interessant comprovar totes les publicacions i mitjans informatius de l’època que parlaven i lloaven aquestes aigües que van convertir a la vila d’Argentona en un important centre d’estiueig i que de mica en mica es va anar convertint en el bressol de la burgesia barcelonina que hi va anar construint la seva segona residencia, aquest fenomen es va veure afavorit amb la posada en marxa de tren de Barcelona a Mataró i posteriorment amb l’instal·lació del Tramvia en Mataró i Argentona.

Un capítol important és tota la reacció popular que es va endegar amb el seu tancament i la lluita constant cada vegada que semblava que el seu futur perillava. Finalment, arribem  al desenllaç amb la recuperació de les fonts que han sigut quelcom més que unes fonts naturals.