Com una àguila sobre un promontori rocós, la fortificació de Libèria, construïda al segle XVII, vetlla i protegeix el poble de Vilafranca de Conflent, construït al segle XI.

El regne del rei Lluís XIV va veure sovint guerres entre França i Espanya. La frontera entre aquests dos territoris va esdevenir definitiva amb el matrimoni del rei amb la infanta d’Espanya i el Tractat dels Pirineus, que data del 1659. Fou llavors que Catalunya va quedar dividida en dos costats amb la qual cosa el Conflent va esdevenir territori francès. La seva capital, Vilafranca, ciutat ja fortificada, representava un punt estratègic en la confluència de tres valls: la del Tet, la del Cady i la de la Rotja. Amb tot, la seva situació entre valls en feia difícil la defensa i la vila era vulnerable als atacs.

Tan era així que Vauban, enginyer militar de la diligència de Lluís XIV, proposà la construcció d’aquesta fortificació a la falda de la muntanya de Belloc amb la finalitat de controlar la ciutat de Vilafranca i els seus accessos.

La importància de Vilafranca com a espai per a la guerra era dubtosa. Quan Vauban s’hi va desplaçar per inspeccionar la plaça de Vilafranca va veure de seguida que cap muralla no podria protegir la vila contra un tret d’artilleria provinent de les muntanyes dels voltants.

Després de condicionar les antigues muralles de la vila va començar amb la construcció de la fortificació el 1681. Tot seguit va transformar la Cova Bastera en casamata. D’aquesta manera Vilafranca també protegia el Rosselló i la ciutat fortificada va esdevenir la “Clau de França”.

La fortificació de Libèria domina tota la vall i des d’allà es divisen tots els camins que hi van a parar. La fortificació és irregular i s’uneix amb el relleu muntanyós, creant així una mena de muralles establertes sobre la fortificació que ja representa la muntanya. Al primer pla s’admira el camí de ronda envoltat de magnífiques balustrades en ferro forjat català, així com la capella dedicada a Sant Pere.

En travessar el gruixut mur d’atac s’accedeix al segon nivell, que protegeix la caserna més gran de la fortificació, la dels soldats. En aquest punt es pot entendre tot el sistema d’aprovisionament d’aigua potable gràcies a la cisterna excavada sota el sòl de la caserna. El tercer i últim nivell de la fortificació, d’arquitectura típicament catalana amb el teulat de pissarra i el balcó cobert, s’anomena “la torre” i alberga la petita caserna dels suboficials.

En entrar dins la galeria de la muralla es pot admirar el sistema de defensa ideat per Vauban per fer que cap maniobra de l’enemic agafés els soldats desprevinguts. La visita arriba a la seva fi a la presó femenina, on les famoses “enverinadores” eren sotmeses a una vida ben trista.

Al segle XIX, ja amb Napoleó III, la guerra era una realitat molt present i es va modernitzar la fortificació afegint-hi tres bastions de casamata. Entre la ciutat de Vilafranca i la fortificació de Libèria s’hi va instal·lar entre els anys 1850 i 1853 una bateria. La fortificació i la vila es van unir amb unes escales subterrànies fetes de marbre rosa cobertes amb una volta de pedra tallada que baixen fins a Vilafranca amb un desnivell de 180 metres; és el subterrani dels “Mil esglaons” fent al·lusió al nombre d’esglaons de l’edifici.

Avui en dia la fortificació no és sinó un lloc de calma des del qual es poden admirar amb tota serenitat les valls que l’envolten i, just davant, el majestuós Canigó.

Informació pràctica: Accés a peu des de l’estació de tren SNCF o des del poble: 20min. Servei d’autobusos davant el bar “Le Canigou” o a l’arribada del Tren Groc. “Menú Català” de juny a setembre. Disponible tot l’any per a grups.