La relació entre Duncan i Picasso va començar el 1956, mentre el fotògraf es traslladava d’una missió de l’Afganistan al Marroc durant la seva feina de corresponsal de guerra. Una vegada, el crític d’art Joan Perucho definia les fotografies de Duncan com un “testimoni viu del nostre temps” i a ell com un personatge “inquiet, molt sensible, sempre desplaçat d’un lloc a l’altre”.

 

 

I així és com va conèixer Picasso. En el trajecte d’Afganistan al Marroc va passar per Canes, on Picasso hi tenia la seva llar. Es va presentar a casa de l’artista dient que era amic del també fotògraf de guerra Robert Capa, amic alhora de Picasso. I així és com Duncan va posar per primer cop un peu a casa de Picasso. L’amistat es va perllongar fins a la mort de l’artista i durant els sis primers anys Duncan va plasmar aquesta relació en les seves fotografies.

 

Es tracta de retrats i escenes de la vida de Picasso que acosten l’espectador al món privat i als processos artístics que seguia el pintor. Entre les obres més destacades hi ha la cedida pel Museu Picasso ‘Primera visita de Duncan a Picasso’ (1956), una imatge del pintor dins la banyera envoltat d’escuma i somrient a càmera que correspon al dia que fotògraf i pintor es van conèixer, o ‘Picasso signant les seves obres’ (1960), en què es pot veure l’artista signant alguns dels seus quadres davant l’atenta mirada de la seva esposa Jacqueline.