En contra d’allò que pensa molta gent, el Halloween (Hallow Even, “Nit d’Ànimes”) no és una tradició originàriament americana: va ser exportada pels irlandesos emigrants als Estats Units i correspon a la festa cèltica del Samhain, que se celebra la nit del 31 d’octubre. A Galícia se l’anomena Samain.

 

Segons la tradició cèltica, les portes del món inferior (el dels esperits) romanen obertes durant aquesta, nit i aquests poden sortir al nostre món o bé els humans poden baixar a l’inframón. La festa és molt reconeguda i encara se celebra. La festa del Samhain va ser cristianitzada fa segles a les nostres contrades i convertida en la Nit d’Ànimes, tot i que en essència són la mateixa cosa. Des del GRC volem anar recuperant cada any diferents elements festius i etnològics relacionats amb la Nit d’Ànimes. 

 

Els espantanens són uns personatges típics del folklore europeu que es fan servir per espantar la mainada, tot dient-los que, si no es porten bé, vindrà tal o qual espantanens (com l’home del sac o el Papus) i se’ls endurà. 

 

El GRC vol escenificar aquests personatges, de manera simpàtica, alguns dels quals són originaris de Cerdanya, com el Rosegacebes (del Vilar d’Urtx), la Nit (Meranges) o en Papassa (Urús i Bellver). 

 

Enguany desfilaran els següents espantanens: 

 

Rosegacebes: és una ànima errant que es dedicava a robar les cebes d’un veí. Un dia, el veí, empipat que li robessin a l’hort, el va maleir per tota l’eternitat i va restar obligat a vagar per sempre com una ànima en pena.

Papassa: és un gegant horrible, basat en el Papus. Va encaputxat, amb un cucurutxo per barret i una capa negra. Només se li veuen els ulls.

La Nit: va tota de negre i habita els cims de Meranges. Va desgrenyada i arrugada i es diverteix turmentant les criatures. A la capa, porta unes incrustacions brillants en forma d’estrelles.