Gràcies als Sagarra i a les Carlinades en sabem una mica més de com era la Patum als anys en que Berga era la capital catalana dels carlins.

Berga fou una de les capitals dels carlins a la primera de les tres carlinades, de fet van haver d’abandonar la idea que la capital fos Solsona, en considerar-la una ciutat indefensable.

Durant aquells temps fou editat, a l’any 1837, a Berga per Vicens Pou, el primer llibre vindicatiu del rei dels carlins, “Carlos V de Borbon, rey legitimo de las Españas / breve y sencilla demostracion que ofrece à sus paisanos un Catalan amante de su patria y de su rey”. I uns anys abans, concretament el 1812, en farà ja més de 200 anys, també va ser imprès a Berga l’excomunió de Napoleó, llibre al meu parer més important mai editat a Berga, un aniversari que ha passat sense cap commemoració oficial municipal.

El primer dibuix que coneixem, fins ara, de la Patum el va fer públic a l’any 1935 el nét del seu autor, Ferran de Sagarra i de Siscar (pare de l’escriptor Josep Maria de Sagarra), quan el va reproduir al llibre La Primera Guerra Carlina a Catalunya, contribució al seu estudi, el Comte d’Espanya i la Junta de Berga.  Ferran de Sagarra i de Llinars en  aquest dibuix de la Patum de l’any 1838, mostra l’Àliga portant les ales esteses, per tan aquesta Àliga seria prou  diferent de la d’avui; probablement quan en Sagarra va dibuixar el Gegant Vell – que porta “ben calada” la boina carlina – encara era blanc, no li havien enfosquit el color de la pell, ja que pels carlins “negre” era sinònim de liberal i dolent, rival, malvat o enemic polític. Segur, els carlins mai no l’hi haguessin posat la boina vermella a un “negre – liberal” contrari a la seva ideologia de Déu, pàtria, furs i rei.

També es veu el Tabaler; els dimonis que són meitat Maces meitat Plens actuals; sant Miquel; la Guita; una possible representació d’un cavallet; i molts carlins i públic a la plaça i balcons. A la façana d’una casa que ara pot ser la d’entre els balcons de cal Ros o cal Sensada “advocat” i la casa dels Farguell de Maguarola, just on es posa l’empostissat de fusta del Tabaler, hi ha una placa que pomposament diu Plaza de Carlos V, la plaça de Sant Pere o Cremada. Una vegada més, i per qüestions polítiques, se li havia canviat el nom.

En Ferran de Sagarra i de Siscar va escriure en el seu llibre sobre la primera guerra carlina fent servir moltes de les informacions del seu avi Ferran de Sagarra i de Llinars, un dels destacats membres de la Junta carlina. Explica del Corpus Chirsti de l’any 1838 que aquell any caigué els dies 14 i 17 de juny, i que després de la processó es va fer la Patum amb totes les despeses a càrrec de l’ajuntament. Sagarra reprodueix en el llibre una dècima sobre la Patum extreta del El Restaurador Catalán el periòdic carlí de Berga, que transcrivim sencera.

       
De Berga he vist la Patum
I em sembla que en aquest dia,
Demostrant gran alegria,
Ella dels Cristins se’n fum.
Tot se’n porta l’atenció
I si bé que tot és bo;
Mulassa, Cavalls, Gegants,
Àguila i Dimonis tants,
La Patum és lo millor.