Una tradició consolidada després de més de 40 anys.

L’ermita romànica de Sant Mateu presideix un dels paratges més emblemàtics i bells de la Serralada Litoral, fent de contrapunt a la senyorial masia de Can Riera. Està ubicada en un turonet (499 m) que s’enfila discretament per atalaiar el mar que banya les nostres costes i preservar pescadors i mariners dels seus perills. L’ermita, d’una sublim austeritat, perfila el turó de Sant Mateu des dels temps de l’Abat Oliba. La petjada de la pedra vista ha impregnat el paisatge des d’època tan reculada que s’han fet indissociables l’un de l’altre fins al punt de provocar-nos un estat d’ànim plaent que ens hi fa tornar sovint per tastar una mica de cel des de la terra.

El seu magnetisme fa que hagi esdevingut lloc de trobada i de celebracions vàries per part de persones,de manera individual o bé en grups familiars, d’excursionistes i d’entitats dels pobles del voltant.

Cada festivitat del patró de l’ermita celebra el tradicional Aplec de Germanor. Però hi ha una activitat menys difosa dins l’espai mediàtic, més íntima, però que ja pren dimensions de tradició arrelada; es tracta de la plantada de pessebre. Consisteix en portar un pessebre des de Premià de Mar, en forma d’ofrena col·lectiva, de la comunitat, al patró del santuari.

És veritat que els primers anys el lloc escollit fou la veïna plana de Can Gallemí, darrera Can Riera, magnífic balcó obert a la creació, ja que la vista abasta les terres del Vallès, resguardades per la pròpia Serralada Litoral i, al fons, pel massís de Montserrat i el del Montseny. Més allunyats, i segons el dia que faci, es poden contemplar els Pirineus amb mantell blanc, quan el temps ho considera oportú. Però per raons alienes a la voluntat dels organitzadors es va haver de buscar un nou espai per a tal celebració. La decisió no va ser gens difícil, ja que Sant Mateu ens esperava amb els braços oberts del fill pròdig.

Els Amics de l’Art Pessebrístic són els responsables artístics de l’èxit de la trobada. Pere Crespo, primer i Joan Muñoz i Francesc Bosch, després, han estat els pessebristes que han ofert la seva creativitat a la comunitat. La parròquia de Sant Cristòfol i l’esplai parroquial preparen la celebració eucarística que es fa al voltant del pessebre. Molta gent es troba per pujar-hi caminant, com un vot de peregrinatge o, simplement, per fer salut o atansar-se lentament al cim i impregnar-se de l’alè de la muntanya. Aquesta festa es realitza des de l’any 1971 de forma ininterrompuda, el diumenge anterior a Nadal. La generació que ara té pels volts de quaranta anys ha crescut pujant a Sant Mateu. La gent hi puja amb la canalla. S’hi apleguen persones de totes les edats, malgrat el fred que acostuma a fer. Als més grans els acompanyen amb cotxe; però són molts els que pugen a peu des de Premià de Mar o, si més no, deixen el cotxe lluny per poder caminar una bona estona. D’uns anys ençà, el pessebre també hi arriba a peu, portat per un grup anomenat “Caminants de matinada”.

Com veieu són molts els grups, persones i entitats que, gairebé d’una manera espontània, aporten el seu granet de sorra en aquesta trobada de preparació al Nadal. Tots els que pugem a plantar el pessebre no ens podem imaginar un Nadal sense Sant Mateu. És la porta que tanca l’Advent i ens obre el Nadal de bat a bat. No ens podem imaginar millor escenari que aquell paratge que tan bé coneixem i que trobem tan bell.  Un vegada trobats i retrobats, arriba el pessebre. Expectació. S’instal·la en un pilar que ja està preparat, de cada any, fet de suro.

El mossèn també arriba, i es prepara l’altar al costat del pessebre. Un cop tot enllestit, es comença l’Eucaristia, amb la façana de l’ermita com a escenari privilegiat i amb les vistes posades a l’Est, com a metàfora del nou “Sol” que naixerà el 25 de desembre. Després, cantada de nadales al voltant del pessebre, esmorzar, fotografies a tort i a dret i a gaudir de la natura i de la companyia.