La Setmana Santa corre en el calendari en funció de la primera lluna plena de l’estació de la primavera, per tant, normalment, cau entre les darreries de març i els inicis d’abril. Aquesta ubicació en el calendari sembla assenyalar uns antecedents pagans lligats al naixement d’una nova estació però, malgrat aquests indicis, es tracta de la celebració més important del calendari cristià. Els cristians commemoren l’entrada de Jesús a Jerusalem, la seva passió, crucifixió i resurrecció, i té lloc entre el divendres abans del Diumenge de Rams i el Diumenge de Pasqua. D’aquí que per a molts siguin uns dies de reflexió, contrició i introspecció. Són dies associats a processons amb figures religioses, representatives del calvari de Jesús, amb legions d’armats i ploraneres, processons silencioses i d’altres amb redoblar de tambors i espelmes, a escenificacions teatrals de la Passió de Crist o danses de la mort.

 

Ara bé, per molts altres la Setmana Santa no conserva res d’aquest esperit religiós i és, simplement, un període de vacances, l’espai de temps perfecte per aprofitar per visitar alguna capital europea o, per aquells que tenen la sort de gaudir de tota la setmana de vacances, fer un viatge una mica més llarg. Diaris i revistes s’omplen d’ofertes engrescadores, cridaneres i assequibles per a totes les butxaques. També hi ha qui aprofita per fer la primera sortida a la casa d’estiu i fer els primers passejos per la platja o qui aprofitarà aquests dies per tancar la temporada d’esquí amb els darrers descensos. Tots els plans dependran del caprici de la meteorologia.

 

Capítol a part mereix la gastronomia d’aquesta època. Pels creients, la Setmana Santa estarà molt marcada pel dejú i l’abstinència de carn. La gran influència d’aquestes creences religioses fa que durant la Setmana Santa molts restaurants ofereixin a les seves cartes plats protagonitzats pel bacallà, les verdures i els llegums. Però indubtablement la gran protagonista de la cuina d’aquestes dates és la Mona, les postres típiques de Dilluns de Pasqua. El regal que tots els infants esperen dels seus padrins, tradicionalment un pa de pessic amb ous de xocolata i figuretes decoratives que faran les delícies dels més petits de la casa.

 

I els nens???

No tots tindran la sort de gaudir d’uns dies lliures coincidint amb els dies de festa a les escoles i, com sempre que arriba un període vacacional escolar, els pares comencen a plantejar-se què faran amb les criatures.

 

Afortunadament, aquestes són les vacances més curtes i cal afegir que més de la meitat són dies festius per a tothom. Però… tot i així hi ha quatre dies laborals amb criatures a casa que, sobretot si són d’edats molt petites, necessitaran o bé d’algú que tingui cura d’ells o bé una alternativa.

 

Una gran majoria optarà per apuntar als infants a un casal de Setmana Santa. Aquests no solen ser excessivament cars, i asseguren que les criatures estaran ben ateses, seguiran relacionant-se amb nens, els mateixos companys d’escola molts cops o d’altres de nous, i a més tindran la possibilitat de realitzar, provar o descobrir activitats que durant els dies d’escola no solen fer.

 

Entre l’oferta de casals, en podrem trobar de tota mena a les escoles: campus esportius i de tecnificació dels esports més diversos; artístics enfocats a tècniques pictòriques, la música, el teatre o tallers de manualitats. I pels més grans també existeixen tallers interessants, de poques hores de durada i més específics dedicats a la cuina, al gospel, als grafitis o les acrobàcies, entre molts altres.