Autoretrat íntim, sense escrúpols sobre la maternitat. És una obra biogràfica escrita als anys 70 del segle passat. Té posicionament dur, cruel i autocrític com a dona i mare.

Reveladora perquè quan va ser escrita no hi havia l’opció de ser crítica amb aquesta qüestió i menys fer-ho públic. Ara tenim Mares No de Katxina Aguirre, o Virginie Despentes amb La teoria de King Kong… Les “males mares” ja tenen corpus real i literari: des de S.Plath o Lessing a Un casamiento convencional o a El quinto hijo, també com a referents dins aquest catàleg de mares en dubte, de mares No.

A El mundo materno hi ha moments que fereix i moments de complicitat absoluta, és un tot i un res.

“Solo pensaba en mi propia violencia, en mis propios errores como madre y en mi falta de dignidad”.