El foc, un símbol carregat d’aspectes divins, present en centenars de celebracions rituals i cícliques, sempre la mateixa nit de l’any… el sol es pon i el foc esdevé el protagonista que el substitueix. Protagonista de festes amb una atmosfera màgica i simbòlica, barreja de creences paganes i religioses, costums, rituals ancestrals i mil·lenaris. 

Aquest foc és el protagonista de falles, haros i brandons a les Festes del Foc del Solstici d’Estiu dels Pirineus, muntanyes on es perpetua aquesta tradició mil·lenària. Durant dies, es preparen les falles segons les tradicions, en una festa de cooperació, solidaritat, generositat, respecte, esforç, identitat… Una festa popular, oberta, acollidora, inclusiva…

 

I arriba la nit, la primera a Durro, el 18 de juny, únic poble de la comarca de l’Alta Ribagorça, on no s’ha perdut mai aquesta tradició. La festa es repetirà a diversos pobles de l’Alta Ribagorça, del Pallars Jussà i Sobirà, d’Andorra, de la Val d’Aran i del Berguedà (en aquest cas no serà per celebrar el solstici d’estiu). Unes festes que enguany, per primer any, se celebren com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, després que l’1 de desembre de 2015 així les declarés la Unesco.

 

 

La festa comença amb les baixades de falles, des del cim de la muntanya, fins al poble on els fallaires hi deixen els troncs encesos. I comença el ritus, les flames, amb virtuts purificadores, escampen el seu fum per la muntanya, els camps, les poblacions… la festa es converteix en una celebració que dóna cabuda a altres manifestacions com àpats, música i folklore popular. Al matí següent, la gent agafarà brases o cendres de la foguera, per protegir la seva llar durant la tot l’any.

 

Les falles es repeteixen al llarg de diverses comarques, i a cada municipi tenen les seves particularitats, com la denominació: Cremada de Falles (Andorra);  Les Falles (Isil); Córrer les Falles (Eril la Vall, Boí, Barruera, Durro, Taüll, El Pont de Suert, Casós, Llesp); Crema deth Taro (Arties); Crema deth Haro e des Halhes (Les); La Biga (Senet); Falles de la Verge de Ribera (La Pobla de Segur) i la Fia Faia (Bagà i Sant Julià de Cerdanyola). Altres particularitats pròpies que diferencien la festa amb petits detalls, per exemple, a Arties, l’alcalde ha d’apagar el taro; a Isil, els fallaires preparen les falles i l’encesa de la falla major marca l’inici de la baixada de falles des del faro; a Les, el capellà encén l’haro, mentre els veïns del municipi el preparen (shasclada) i el planten (quilha); a Boí, l’últim casat del poble encén la falla; al Pallars, el fadrí major, encapçala el descens des de la muntanya a la vila; a Andorra la Vella, cada any escullen el fallaire major, home o dona, i el fallaire menor, responsable dels joves de fins a 16 anys, els quals encapçalen la comitiva; a la Pobla de Segur, les pubilles esperen els fallaires a l’entrada de la vila amb coca de sucre i moscatell. Són les amfitriones que, agafades del braç d’un fallaire, condueixen la comitiva fins a la plaça aturant-se abans a fer l’ofrena del seu ram a la Verge de Ribera.

 

 

Malgrat les peculiaritats, a tot arreu la festa ha perdurat gràcies als 3 pilars que la sostenen: la família, nucli de transmissió, on s’aprèn a estimar aquest patrimoni i a transmetre’l; el teixit associatiu (grups de veïns, associacions de fallaires i manifestacions folklòriques com grups musicals, de balls i danses) fonamental per a l’organització i la transmissió de tots els coneixements i rituals; i els estaments oficials: escoles i ajuntaments organitzen tallers i activitats culturals per donar a conèixer les tradicions locals. A més les institucions locals juguen un paper fonamental en la convocatòria i difusió de la festa.

 

On més municipis celebren la baixada de les falles de totes les comarques, és amb diferència a l’Alta Ribagorça, que compta amb 10 dels 17 pobles catalans inclosos en les Festes del Foc del Solstici d’Estiu als Pirineus, això ha fet néixer el projecte dels Camins de Foc, camins pels que baixen les falles i que ara es podran recórrer durant tot l’any, de dia i en família. Aquesta serà una de les principals novetats d’aquest any, el consell de l’Alta Ribagorça senyalitzarà els Camins de foc, els 10 itineraris que arriben des de les poblacions de Barruera, Boí, Casós, Durro, Erill la Vall, el Pont de Suert, Llesp, Senet, Taüll i Vilaller fins al faro on s’encenen les falles i per on baixen els fallaires.

 

 

 

De totes les Festes del Foc del Pirineu l’única que celebra el solstici d’hivern es la Fia-Faia, que obre la celebració del Nadal a les poblacions de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, al Berguedà. Al capvespre de la vigília de Nadal, marcat pel toc d’oració, cada poble encén una foguera a la muntanya, ja de nit, aquest foc és traslladat a les poblacions amb unes torxes confeccionades amb una herba margera, dita també faia. La baixada de les torxes per la muntanya és un espectacle únic, sobretot els anys de neu.

 

 

En arribar a Bagà i a Cerdanyola comença la crema general a cada població que s'acompanya amb cants molt breus -“Fia-Faia, que nostro senyor ha nascut a la paia”- i d’una música sobre la qual destaquen, en moments assenyalats, les campanes de les respectives esglésies.