1. Forns romans de la Fornaca
Segle II dC; Antoni Gironès, 2003-2004
C. Eduard Calvet i Pintó s/n Passeig de la Fornaca.
Aquesta intervenció arquitectònica es realitza al jaciment arqueològic de la Fornaca, que presenta tres forns industrials romans del s. I dC que encara conserven la cambra de combustió. Es necessitava una protecció per garantir la conservació del jaciment ja que es tracta de tres forns excavats a l’argila, al mateix temps que l’edifici donava solució al passeig de vianants situat sobre el jaciment.
El projecte arquitectònic manté les restes en un espai soterrat, provocant una entrada de llum natural en l’espai zenital i una façana que s’integra en l’espai reproduint un estrat arqueològic en pedra seca.
2. El celler de Can Bruguera
Segles XVII-XVIII
C. Ignasi Iglesias ,s/n Pàrquing de La Quintana
El celler ocupa la planta baixa de la casa de can Bruguera, casa de senyors reformada a finals del s. XIX i que ocupa l’antic emplaça-ment dels terrenys del mas Dilmer, documentat ja al s. XIV. El celler té dos grans àmbits: un espai d’entrada amb diferents elements rela-cionats amb l’elaboració del vi (premses, tines, eines, portadores, etc.) i un espai lateral on reposen una vintena de grans botes de roure. El celler està conformat per diferents espais amb volta catalana de maó i arcs a plec de llibre.
3. Nau vella de Can Manyer
Nau antiga atribuïda a la patent Guasta-vino (1881); Bernat Carrau (2020) Plaça Miquel Martí i Pol, 6
Hi ha diversos factors que porten a concloure que la nau antiga de la fàbrica, la de l’esquerra, seria obra de l’arquitecte Rafael Guastavino. Actualment acull la col.lecció tèxtil local i està en fase de remodelació, es poden veure les voltes de maó de pla del sostre i les columnes de forja recentment rehabilitades. És un exemple de l’aplicació de la volta catalana per cobrir espais industrials de grans dimensions i serà la seu del futur Museu tèxtil de can Manyer.
4. Nau nova de Can Manyer
Nau nova construïda vers 1915; biblioteca, Dilmé i Fabré, 2010-2014
Plaça Miquel Martí i Pol, 6
Construcció industrial formada per dues naus rectangulars a dues
alçades i coberta a dues vessants que conformen un pati central presidit per la casa del vapor pendent de estauració. Inicià les seves activitats el 1881. La nau de la dreta és la seu de la biblioteca pública de Vilassar amb espais molt diàfans a dos nivells. Destaca el paviment hidràulic del pis superior de la biblioteca, com l’estructura de voltes sobre pilars de fosa de tota l’estructura de la planta baixa.
5. Carrer de cases de cós
Segle XIX. Carrer Santa Engràcia.
Les cases de cós són un tipus d’habitatge tradicional de Vilassar de Dalt i de molts dels pobles del Maresme. Es consoliden amb la revolució industrial, des del primer terç del segle XIX, com a solució al ràpid creixement de la població obrera, perdurant fins a la primera dècada del segle XX. S’estableixen de manera seriada i amb una tipo-logia unificada al voltant de les fàbriques tèxtils, per tal d’allotjar els treballadors i les seves famílies dins del mateix nucli urbà.
El seu nom deriva de la paraula llatina cursum, que significa porció de terra estreta i allargada per edificar-hi una casa. La seva amplada característica es determina en funció de la longitud de les bigues de fusta utilitzades per a obtenir una correcta resistència en l’edificació de cases urbanes. Aquest tipus de construcció forma part de la nostra història i són un patrimoni arqui-tectònic que cal cuidar, no només en la seva aparença externa, sinó també a l’interior. Les seves parti-culars característiques les han convertit en un signe d’identitat de Vilassar de Dalt.
6. Teatre de la massa
Autor: Rafael Guastavino i Moreno (1881); Solà Morales, Dilmé i Fabré, 2002.
Plaça del Teatre, s/n – Vilas-sar de Dalt.
Diumenge d’11 a 14 h.
Guastavino va dissenyar una sala circular coberta amb una cúpula de 17 metres de diàmetre i rebaixada amb una fletxa de 3 metres, amb un llanterna central coronada amb un cupulí de 4 metres de diàmetre que il·lumina tot l’espai. La novetat per a l’època està en el sistema constructiu d’aquesta cúpula: una doble capa de maons plans lligats per ciment importat que té un gruix d’entre 5 i 7 centímetres, reforçada per 18 meridianes i 5 paral·leles -comptades les extremes- de maó de pla.
La sala es composa de dues parts: al centre i sota la cúpula hi ha la platea, mentre la cúpula descansa sobre una zona perimetral de vol-tes de canó que emmarquen les llotges amb columnes. Les divuit parts que dibuixen els meridians de la cúpula es projecten sobre la zona perimetral: tres corresponen a l’escenari, una part a cada banda de l’escenari corresponia a l’accés a les llotges i les tretze restants cobreixen simètricament les llotges del primer pis, que corresponien als dotze socis fundadors i a la junta de l’entitat.
Aquest teatre és l’última obra de Rafael Gustavino a Catalunya abans d’esdevenir un dels referents més destacats de l’arquitectura dels segles XIX i principis del XX als Estats Units d’Amèrica.
7. Cal notari
Segle XVIII. C. Sant Miquel, 9
Cal Notari és una masia senyorial de tres cossos, amb dues plantes i golfes i sala de lluir sobre la porta principal.
L’aspecte final de cal Notari es va confeccionar amb la reforma de 1717, enguany en celebrem els 300 anys, com mostra la inscripció de la portalada de fusta. En el moment de la reforma cal notari conjugarà a la perfecció els usos agrícoles entorn del vi, l’habitatge familiar i de prestigi social pròpi de la nissaga de notaris que hi residien.
La casa es va reformar l’any 1997 per convertir-la en multi-habitatge conservant espais comuns com el distribuïdor principal que és l’objecte de visita de l’Open House d’enguany.
8. Can Banús (Museu Arxiu de Vilassar de Dalt)
Segles XIV-XIX.
El Museu Arxiu de Vilassar de Dalt està situat en una masia del nucli urbà de Vilassar de Dalt documentada el segle XIV com a mas Canal, com a mas Serra els segles XV i XVI i com a can Banús des del segle XVII. Conserva dos bonics finestrals gòtics i la porta principal amb arc de plec a llibre. L’any 1886 l’era del mas es van transformar en un jardí romàntic que encara es con-serva.
El Museu Arxiu de Vilassar acull la col.lecció arqueològica local i realitza diferents exposicions temporals durant l’any.
1. Forns romans de la Fornaca 
2. El celler de can Bruguera 
3. Nau vella de Can Manyer 4. Nau nova de Can Manyer 
5. Carrer de cases de cós 6. Teatre de la Massa 
7. Cal Notari 8. Can Banús
Si t’ha agradat llegir Open House 2021, també et pot interessar llegir Vilassar de Noir.
