El coronel Sebastià Dalmau i Oller, amb casa a Teià arrasada pels borbònics, fou deportat a Alacant, i després a Pamplona, traslladat el 1719 -per la proximitat de la guerra amb França- a Segòvia i el 1725, en el marc de la Pau de Viena, era finalment alliberat i els béns familiars retornats. Aleshores s'instal·là a Viena i es reincorporà a l'exèrcit imperial.

 

El protector del braç militar, i octogenari, Joan de Lanuça i Oms, senyor dels castells de Burriac i Vilassar, tot i no ser estrictament militar, va quedar confinat a casa seva i els seus béns segrestats… Un malentès amb unes lletres enviades per la filla, des de Viena, va ser l’excusa per empresonar-lo. Fou desterrat per maig de 1716 a Castella, primer a Salamanca, però la proximitat a Portugal va fer que el traslladessin a Segòvia. Després de diverses peticions, el 1723 el rei autoritzà el seu retorn però a València, sota vigilància, “conceder a este Caballero el último consuelo de que vaya a morir entre su Mujer e hijos”, on morí vers 1727. 

 

I uns nouvinguts, els Sans. La pubilla hereva dels Sala d’Arenys enllaçarà l’any 1729 amb qui havia estat capità de la Coronela, Ramon Sans de Monrodon, fill del general Francesc Sans de Miquel. Ambdós foren detinguts el 22 de setembre, embarcats cap a Alacant i enviats a Hondarribia. El 1717 quedaren desterrats a Sant Sebastià i col·laboraren en la defensa d’aquesta ciutat front als francesos. Per aquesta actitud, el 1719 foren autoritzats a retornar a Barcelona i se’ls tornà la hisenda. Francesc marxà cap a Viena i nomenà hereu al fill Ramon.