Els romans celebraven el Nadal amb els seus ritus, als quals van incorporar la festivitat del Sol Invicte proceden del mitraisme, una celebració molt popular entre els soldats. Elements com el gall, el sol o el naixement d’un infant de mare verge, el bou i altres elements són propis d’aquesta tradició, que l’església cristiana va saber sincretitzar perfectament i dels quals es va apoderar.

A Cerdanya les tradicions nadalenques eren molt semblants a les de la resta del país. Regals, cantades de nadales, la missa del gall, sortejos, sopars familiars, dolços típics, el pessebre, les fires nadalenques, les decoracions de la llar…

Recentment, ha tingut una revifada a fer cagar el Tió (que no el caga Tió). Alguns el van a buscar al mig del bosc i se l’enduen a casa ben abrigat amb una manta, per tal que ens nens l’estovin durant la Nit de Nadal i aquest cagui dolços i regals.

Per la nit de Nadal, a molts indrets del Pirineu, s’encenien fogueres. El foc és l’element purificador que representa el Sol Invicte. Aquesta tradició s’ha anat perdent, però encara es conserva a la comarca veïna del Berguedà, a llocs com Bagà, on se celebra la Fia-Faia, tpta una festivitat en la qual s’implica tot el poble.

Una altra tradició recuperada a l’Alt Urgell i a la Cerdanya és el cant de la Sibil·la. A al Seu, es canta la nit de Nadal en el marc de la catedral. A Puigcerdà, ho fem el 30 de desembre, a la Trobada de Poesia i Música d’Hivern, que es clou amb aquest cant medieval tan especial.

També tenim altres tradicions de les festes, com la celebració de Sant Esteve, molt pròpia de Catalunya, quan es mengen els canelons, o els Sants Innocetns, quan es fan les innocentades, algunes de força perverses.

Per Cap d’Any, diu la tradició, que surt l’Home dels Nassos que duu tants nassos com dies té l’any. La nit de Cap d’Any, era la nit de Valpurgis, una nit de celebracions paganes, on les bruixes de Cerdanya sortien a volar de nit i tocaven les campanes dels pobles. Ningú no se salvava de la seva malèfica influència i eren especialment temudes les del poble de Llo.

I és clar, la nit màgica per excel·lència, després de la de Nadal, és la nit de Reis, preparada pel patge Fumera que informa a Ses Majestats dels nens que s’han portat bé i dels que no s’han portat tan bé.

Font: Enric Quílez. President del Grup de Recerca de Cerdanya

Si t’ha agradat llegir l’article Quan arriba Nadal…, també et pot interessar llegir
La 39a Setmana del Llibre en Català.