En aquest programa Paco Riera entrevista Rosa Casas i Coll, nascuda a Puigcerdà, poeta, perruquera de professió i pintora, actualment jubilada, destaca pels seus poemes inspirats en la Cerdanya, que es poden trobar als llibres Tardors de la Cerdanya i Quatre poetes de Cerdanya. 

 

«M’agrada escriure per compartir i ho faig una mica de casualitat», explica l’autora quan parla sobre el que sent quan escriu. Tot i que li agrada expressar-se mitjançant l’escriptura, en concret la poesia, la Rosa comenta que no ha tingut mai un diari personal. La raó d’iniciar-se d’una manera més dedicada a la poesia van ser els Jocs Florals de la Cerdanya, on va començar a fer amistats que més tard definirien la seva manera d’escriure. En són exemples el Manel Figuera, amb qui més tard compartiria una novel•la i qui sempre l’ha animat a escriure, l’Imma Cros i l’Imma Carrera, dues poetesses de Cerdanya amb qui ha compartit recitals. 

 

Rosa Casas també és autora de la novel·la L’olor de les pomes, escrita juntament amb Manel Figuera. 

 

En els poemes, l’autora parla fonamentalment dels seus sentiments, de l’amor a la terra i de viatges. Poetes com Martí i Pol, Verdaguer, Maragall, Machado i altres autors francesos han inspirat la seva obra. 

 

Per gaudir-la, res millor que llegir un dels seus poemes, recollit a Tardors de la Cerdanya:

 

El darrer cant d’amor

 

Quan les fulles mortes de la vida

seques i marcides, 

caiguin als meus peus,

jo recordaré les fulles verdes,

jo recordaré aquells amors teus.

 

Quan aquest cos tan estimat es corbi i trontolli sota el pas feixuc dels anys,

caminarem tots dos de vora a vora,

caminarem tots dos com bons companys.

 

Quan en el teu rostre 

llaurin les arrugues,

quan arribis a la fi del camí,

només hi haurà una cosa 

que jo vulgui,

i és que estiguis amb mi.

 

Quan els teus ulls ja 

no demanin guerra,

quan ja no vagis buscant llibertat

i ja caminis tot mirant a terra,

tu saps que jo estaré al teu costat.

 

Ha sigut nit fosca, també nit d’estels,

amistat tranquil·la i encesa passió

com un dia de sol i 

un matí de rosada,

la meva estimada, la meva il·lusió.

 

El meu amor no és fulla morta,

és viu, floreix dins del meu cor

i aquestes flors avui et canten

el meu darrer cant d’amor.