La nit del 31 d’octubre, la vigília de Tots Sants, és una festa assenyalada en moltes cultures diferents. Però l’origen d’aquesta festivitat deriva del Samhain (final de l’estiu), una celebració cèltica. Antigament el poble celta dividia l’any en dos períodes: el període de la llum i el període de la foscor, que marcava l’inici de la tardor i l’hivern. 

La gent creia que el Samhain obria les portes de l’altre món i permetia que els morts poguessin contactar amb els vius. Els esperits entraven a les cases a demanar menjar, i si els humans no hi accedien, es tornaven víctimes de malediccions. D’aquí prové l’origen de la tradició anglosaxona “trick or treat” (truc o tracte). A Catalunya durant segle VII es va adoptar aquesta festivitat al cristianisme i es va fixar l’1 de novembre com a festa en honor als difunts seguint la tradició celta. 

 

Al nostre país la tradició diu que hem de dur moniatos i panellets als nostres avant-passats durant el Dia dels Morts. Els panellets, aquests dolços fets de massa de sucre, rovell d’ou i ametlla, son els principals protagonistes de Tots Sants a Catalunya. Son aliments de llarga durada motiu pel qual estan lligats directament amb el concepte d’eternitat i remembrança dels avantpassats.

 

Però d’on prové la tradició de menjar castanyes la nit del 31?

Els campaners dels pobles catalans havien de passar tota la nit i matinada de l’últim dia d’octubre fent repicar les campanes de les esglésies en honor als morts. Era una feina molt dura que sempre passava millor amb un grapat de castanyes calentes i una mica de moscatell. És per això que aquestes agrupacions improvisades per a cuinar castanyes a la vora del campanar van dóna lloc a una tradició, la Castanyada i a la creació d’un símbol que fins i tot els més petits coneixen actualment, la Castanyera.  

 

I perquè ens disfressem per Halloween?

Quan els celtes van emigrar als Estats Units també ho van fer els seus costums. En la seva cultura la separació entre la vida i la mort era molt difusa. Per això feien servir màscares i vestimentes tan terrorífiques com podien amb l’objectiu d’espantar i allunyar els esperits que volien entrar dins les ànimes dels vius. Aquesta tradició d’ocultar la identitat rere les disfresses de terror ha sobreviscut a moltes interpretacions i a moltes generacions fins als nostres dies. Fins al punt de convertir-se en un joc per a nens que es disfressen per fer el tant conegut “truc o tracte” a les portes de les cases del poble.

 

Actualment a Catalunya hi ha una combinació única arreu del món on el costum de La Castanyada segueix latent com el primer dia; ens ajuntem amb la família, mengem castanyes, panellets, moniatos i moscatell. Però quan el campanar toca les 12 els carrers s’omplen de fantasmes, monstres, esperits i bruixes… 

 

Quan soni el timbre, sabràs qui hi ha a l’altre costat de la porta?