Llegir llibres no és necessari, no és vital, i encara us diré més: llegir és perillós des del mateix dia que es va inventar l’escriptura. És obligació dir-ho i alhora avisar-vos de quins són els principals motius que fan tan alarmant l’activitat. 

 

La lectura és intemporal i extemporània. Llegim llibres escrits fa mil anys a milers de quilòmetres i ens interpel·len: la pena del pare que ha perdut un fill a la guerra de Troia ens fa plorar avui i la passió de l’aristòcrata de la Rússia tsarista ens commou ara. Si no fóssim al segle XXI semblaria cosa de màgia, inexplicable certament com un plec de papers poden exercir aquest poder.

 

La lectura és transversal i igualitària. Llegeixen adults, infants, homes, dones, xinesos, australians, pobres, rics, bombers, pagesos, taxistes i taxidermistes… qualsevol individu pot ser lector perquè la lectura és tan agosarada i insolent que no distingeix ni classifica. Tothom és igual davant la pàgina escrita però cada lector la interpretarà a la seva manera, vet aquí la paradoxa!

 

La lectura qüestiona la realitat, genera idees noves i obre les ments. Quan algú llegeix un llibre la seva manera d’observar el que l’envolta i de fer-se preguntes sobre l’ordre i el poder establert canvia. Es planteja nous conceptes i altres maneres de fer i serà més fort perquè el seu esperit crític haurà madurat. Això no pot ser bo per la societat, ni per l’ordre, ni per la disciplina. Per què cal anar més enllà si ja estem bé allà on som?

La lectura és contagiosa. És una malaltia que no té cura, ni vacuna, ni tractament. Una vegada el virus penetra a l’organisme estem perduts per sempre. I encara pitjor serem agents actius de contagi des del moment que ens veuran llegir, recomanar llibres, llegir en veu alta o parlar de lectures amb altres malalts. Els infants són els més exposats i on l’afecció és més greu.

 

Les biblioteques faciliten la lectura. Allà llegir és a l’abast de tothom: gratuïtament, còmodament, lliurement triem allò que volem. Resistència impossible, combat perdut: les novetats ens criden, els clàssics, tan elegants, ens parlen a cau d’orella, els clubs de lectura ens tempten sense vergonya i els contes infantils sobreïxen dels prestatges. Un escàndol. 

 

“Llegir bé significa arriscar-se molt”, va dir Georges Steiner. Avisats esteu.