Explica la tradició que el dia dels enamorats es va fixar per Sant Valentí perquè al segle XVIII a Anglaterra es creia que aquest era el dia en què les aus triaven parella. Va començar sent una festa d’intercanvi de postals, però mica en mica es van anar introduint els regals com a mostra d’amor. Tot i que tradicionalment ha estat una festa occidental, s’ha acabat estenen arreu del món amb opcions i tradicions ben diverses, i en molts casos curioses. 

 

Al Japó és tradició que les dones regalin xocolata als homes. A Taiwan el regal d’aquest dia són roses vermelles, però en funció del nombre de flors que tingui el ram el significat és un o un altre. A Zagreb, a Croàcia, aquest dia els enamorats es regalen uns pastissets tradicionals en forma de cor anomenats ‘licitar’. A Alemanya es regalen porquets, símbol de la sort. A Finlàndia és un dia apropiat per demanar matrimoni a la parella i més enllà de l’amor se celebra també el dia de l’amistat. A Dinamarca la festa es relativament jove, fa pocs anys que s’hi celebra amb intercanvi de targetes d’amor i l’enviament de cartes secretes. I a Nova York Sant Valentí omple les planes dels diaris amb les deu parelles que aquell dia han estat les afortunades en guanyar una plaça per casar-se des del mirador de la planta 86 de l’emblemàtic Empire State Building. 

 

Però no a tot arreu se celebra igual ni en les mateixes dates. A l’Amèrica Llatina, com a Catalunya, l’arrelament de la festa està en entredit: a Colòmbia, el Dia de l’Amor i l’Amistat és a finals de setembre; a l’Argentina tenen la Setmana de la Dolçor al juliol, i al Brasil el Dia del nuvis és al juny. A la Xina, en canvi, l’anomenat ‘Qi Qiao Jie’ es fa coincidir amb el setè dia del setè mes del calendari lunar. I si a Catalunya el dia dels enamorats per excel·lència és per Sant Jordi, a València aquet honor el té Sant Dionís (9 d’octubre).