Tot va començar l’any 1623, quan el vilassarenc Salvador Riera va tornar de l’illa de Sardenya després de residir-hi uns anys al servei del virrei. En tornar, va portar una gran quantitat de relíquies atribuïdes a màrtirs, procedents d’excavacions fetes a diversos llocs de Sardenya en recerca de «cossos sants» dels primers segles del cristianisme, que li havia donat l’arquebisbe de Càller (ara Cagliari), capital de Sardenya.

La gent de Vilassar de fa 400 anys van acollir amb els braços oberts aquelles relíquies i van edificar una capella amb un altar i un gran retaule on guardar-les, van votar la celebració anual de la festa major, van iniciar la tradició d’obrir i tancar els Sants Màrtirs per la seva festa, van crear uns administradors i una confraria, etc.

Les festes religioses dels Sants Màrtirs sempre van estar envoltades de festes lúdiques i populars: balls a plaça, recaptes dels administradors en els llevants de taula dels dies de la festa, rifes amb extracció de rodolins… i música, molta música al carrer i a l’església. Fins i tot un sombrerer natural de Vilassar, amb taller i botiga a Barcelona, va crear un llegat testamentari perquè sempre hi hagués música a la festa dels Sants Màrtirs. La música era la despesa més important de les liquidacions anuals de comptes que feien els administradors: els músics per a l’església, els ministrils per al carrer, el seu transport i el dels instruments des de Barcelona, la dispesa durant l’estada a Vilassar… Un organista anònim del segle XVIII va compondre onze interludis musicals per a les Completes de l’últim dia de la festa que, degudament orquestrats, encara s’interpreten actualment. I a finals del segle XIX es van escriure i musicar els magnífics Goigs dels Sants Màrtirs que són tot un himne vilassarenc.

En el conjunt de les tradicions que durant quatre segles s’han bastit entorn de la festa dels Sants Màrtirs, els Gegants de Vilassar hi tenen un gran protagonisme. Els Gegants vells de Vilassar van sortir pels carrers del nostre poble per primera vegada l’any 1923, ara fa cent anys, precisament per les commemoracions del III Centenari dels Sants Màrtirs. Actualment, el capvespre de cada 28 d’abril, vigília de la festa major, en companyia dels Diables i del Capgròs d’en Salvador Riera, els Gegants participen en un seguici popular fins a la Casa de la Vila per dir a les autoritats que volem la festa major; seguidament, entren amb tot el seguici a l’església per fer-hi el seu Ball dels Sants Màrtirs, oferir els poms de roses, escoltar la Renovació del Vot de Poble que pronuncia l’alcaldessa i assistir a l’acte d’Obrir els Sants Màrtirs.

Els poms de roses que enramen la capella dels Sants Màrtirs durant els dies de la festa també són un element important de les nostres tradicions perquè, quan la festa s’acaba, l’1 de maig al vespre, anem a l’església a escoltar les Completes amb aquells antics interludis musicals, a corejar els Goigs vibrants, a Tancar els Sants Màrtirs i a recollir una rosa que ens emportem cap a casa.

Amb tot això, i més coses, hem preparat una exposició al Museu Arxiu Municipal que es podrà visitar els festius i caps de setmana del 29 d’abril al 30 de juliol, perquè la commemoració dels 400 anys els Sants Màrtirs a Vilassar i totes les activitats i tradicions que els han envoltat des del 1623 bé que ho mereixen.

Al cap i a la fi, un aniversari rodó com aquest de 400 anys, només passa un cop… cada 400 anys!

Font: Josep Samon Forgas

Si t’ha agradat llegir l’article Sants Màrtirs, 400 anys a Vilassar!, també et pot interessar llegir Setmana Santa, el respir d’abans l’estiu.