Recordo que quan era petit encara cremava la fia-faia al carrer, davant de casa. Va ser a partir del 1969 que l’ajuntament amb bon criteri, a proposta del sr. Joan Pardinilla, va instaurar el concurs de la Fia-faia perquè corria el risc de perdre’s, ja que cada any anava minvant. Això va fer desaparèixer l’encant que tenia al carrer i es va concentrar a la plaça, però va ser un canvi positiu, ja que la gent va tornar a engrescar-se. Van passar els anys i hi havia la necessitat que deixés de ser una festa per a la mainada i es convertís en una gran festa per a totes les edats. I és a partir del novembre del 2001 quan es fan unes Jornades sobre la Fia-faia i les festes del foc, i per primera vegada els dos municipis s’ajunten per potenciar i unificar la festa.

 

Aquestes Jornades van significar deixar enrere la festa tal com s’havia desenvolupat fins aleshores i encarar-la cap al futur. En tan sols un mes es va recuperar la baixada de faiers; aquest nou element va ser acollit amb eufòria per tothom.

 

Uns mesos més tard va néixer l’Associació de la Fia-faia de Bagà i Sant Julia de Cerdanyola; va ser llavors quan s’inicia la tramitació per demanar al Govern català que la reconegui com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. El Nadal següent (2002) es va estrenar la música i la dansa, originals de Neus Simon. En els anys successius s’han anat consolidant tots els canvis i els elements recuperats, i l’any 2010 es va assolir aquesta distinció màxima de la Generalitat. És aleshores quan es comença a plantejar demanar a la UNESCO que la nomeni Patrimoni de la Humanitat.

 

 

No cal dir que totes les persones que hem treballat des de fa molts anys per aconseguir aquests reconeixements ens sentim molt joiosos que finalment s’hagin assolit i que la nostra aportació hagi servit per enriquir la festa, cosa que ha ajudat a potenciar-la i divulgar-la.

 

Enguany volem que la Fia-faia sigui més viva i autèntica que mai, i per això fem una crida a tots els vilatans perquè uns dies abans de la festa pengin les fia-faies als balcons: serà una bona ocasió per recuperar aquest element que encara tenim pendent i exterioritzar així la celebració i l’agraïment per haver obtingut la declaració de la UNESCO de Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat.

 

Per acabar voldria aprofitar l’ocasió que em brinda aquest diari per tenir un petit record al mestre Joan Pardinilla, que sempre ens deia: “Canalla, canalla, no deixeu perdre mai aquesta tradició!”; tant de bo pogués estar entre nosaltres per veure la Fia-faia en l’actualitat.