A la casa pairal Teixidor-Bassacs s’hi pot veure una mostra completíssima d’eines, utensilis i objectes quotidians que expliquen la història del Berguedà als inicis de la indústria tèxtil i minera

Entrevista d’Oriol Bombardó Rosiñol

Un passat industrial

Quan es parla de la història tèxtil del Berguedà, hi ha un parell de noms que surten a totes les converses: un és el de la colònia Rosal i l’altre la colònia Vidal. Sigui per la seva importància o per la conservació de les seves instal·lacions, són els exemples per antonomàsia que acaben definint una realitat a la comarca que, realment, engloba moltes altres famílies del món tèxtil.

Una d’aquestes, poc coneguda enfront d’altres de més renom, és la família Teixidor-Bassacs. Si ens traslladem fins a mitjans del segle XIX, cap al 1860, veurem com el matrimoni entre Joan Teixidor i Raimunda Bassacs s’instal·len a la plaça de l’Església de Gironella i hi estableixen la seva casa pairal, inicis d’un negoci tèxtil que les seves respectives famílies ja feia anys que dominaven i una joia històrica al cor de Gironella.

Per conèixer més a fons la història de la família, al mateix temps que ens endinsem en el passat tèxtil, miner i social de l’època, hem parlat amb en Joan Ramon Ruiz, un autèntic apassionat de la història de la comarca i que al llarg de més de trenta anys s’ha dedicat a recuperar objectes carregats d’història i que ens expliquen com vivien els nostres avis i besavis.

Introducció històrica

Primer de tot, què és la casa Teixidor-Bassacs?

La gent a vegades es confon amb la Torre de cal Bassacs, i no té res a veure. Cal Bassacs és la casa pairal, significa els inicis, allà on es va establir la família Bassacs. Els orígens de la casa pairal es remunten a les beceroles del 1700, quan la família Bassacs s’estableix a Gironella procedents de Prats de Lluçanès. Degut a les guerres de l’època, marxen i decideixen comprar aquesta casa a la Punta del Balç i engeguen el seu petit negoci. El negoci es va fent gran i quan la Raimunda es casa amb el Joan són ells dos els impulsors de la fàbrica de Cal Bassacs.

Com eren els orígens del negoci?

Als baixos de la casa pairal hi havia hagut una quadra de talers manuals de fusta, així va començar el negoci. Quan van veure que prosperava, van determinar que el futur passava per mecanitzar el procés i traslladar la producció al costat del riu Llobregat per aprofitar-ne el curs i la força de l’aigua.

No va arribar però a ser colònia.

No, no va ser mai com Cal Pons. Sí que hi havia una petita església a la Torre de Cal Bassacs i un petit nucli de cases, però no va esdevenir una colònia amb tots els serveis. Això és degut a la gran proximitat de la fàbrica amb el poble de Gironella. Als treballadors no els calia anar lluny de la fàbrica per tenir tots els serveis coberts. No és com Viladomiu Nou o Viladomiu Vell, que estan separats dels pobles.

El poder de la família

Per què el nom de cal Bassacs i no Teixidor?

Això és segurament degut a la forta personalitat de la Raimunda i sobretot pel fet que fos la pubilla de la casa. Quan es va casar amb el Joan Teixidor, era ell que arribava a cal Bassacs. És de les poques cases que conserven el nom de la dona i no el de l’home. A la casa, quan es visita, hi ha una imatge de la Raimunda, i si la veiessis segurament entendries perquè va quedar el seu nom a la casa. Era una dona forta, amb molt caràcter.

Com l’hem de percebre la casa? Com un museu, una col·lecció privada?

Jo li dic casa museu Teixidor-Bassacs (riu). Museu oficial no ho és, no hem rebut mai cap ajuda d’enlloc. Si ens baséssim exclusivament en això, diria que és una col·lecció privada que un servidor ha anat recuperant juntament amb la història d’aquesta casa i també la història de la comarca pel que fa a la pagesia, la indústria minera i el mitjà de transport que s’utilitzava a l’època: el carrilet del Berguedà. També es pot veure a la casa com vivia la modesta burgesia catalana a la comarca, personificada en la figura de la família Teixidor-Bassacs. També hi ha una mostra considerable d’eines d’època tant per treballar al camp com a les mines.

Un projecte vital

Quina implicació hi tens amb aquest projecte?

Al final és una feina que es fa fruit de la meva passió. Sóc un apassionat de la història i vaig començar a recuperar objectes i va arribar un punt que se’m va escapar de les mans. Vaig començar amb poca cosa i ha acabat sent una de les col·leccions privades més importants del Berguedà.

Com arriba a les teves mans la casa?

Quan els meus pares van comprar aquesta casa, ells no sabien ben bé la seva història, no eren conscients de tot el que havien viscut aquestes parets. Tota la vida l’havien vist aquí, a la Punta de Gironella, una casa molt gran però no sabien el què. A mi em va sobtar quan vaig entrar a dins. Encara hi vivia una gent molt gran al pis dels Bassacs i el primer que vaig veure va ser que la casa era molt gran, molt senyorial. Els inquilins em van explicar que hi havien viscut molts anys enrere els amos de cal Bassacs.

Quan vaig entrar al menjador i vaig veure les pintures que decoren l’estança, vaig pensar, “això ha de ser una casa important, en una casa pobra no hi ha aquestes parets, ni aquests terres enrajolats, ni portes massisses”. Quan em van dir que havien comprat la casa a una família que es diu Teixidor, llavors vaig entendre la magnitud històrica de la casa on ens trobàvem.

Amb camí per recórrer

Així, darrere de tot plegat, hi ha un treball de documentació considerable per part teva.

Al final he fet el que he pogut, m’agradaria aconseguir més informació sobre aquesta família, completar tot el que ja sé, però no és senzill. He fet tot el possible, he aconseguit fotografies, he recuperat anècdotes però no és fàcil. Aquesta família és molt gran i encara queden descendents. Amb el temps m’agradaria fer una mica de llibre perquè hi ha una llarga història darrere.

Com ha anat evolucionant la casa Bassacs com a museu?

Com bé et comentava abans, la feina de restauració i recuperació porta molta feina i processos delicats que requereixen experiència. Per exemple, per restaurar les pintures del pis de la Raimunda vaig comptar amb la inestimable ajuda d’en Juan Carlos Paredes, que és pintor. Així doncs, la primera fase de treball a la casa em va permetre l’any 1999 inaugurar la primera planta de la casa i més tard em vaig centrar a arreglar l’obrador tèxtil i l’última part en obrir-se al públic ha estat el pis senyorial dels Bassacs. Tot això són molts diners i moltes hores de feina. A vegades, quan faig les visites, la gent se’n fa creus de la feinada qui hi ha darrere!

Història funcional

Fins al punt de recuperar un teler manual original i que sigui funcional!

Doncs sí, vaig recuperar un teler manual de fusta de l’any 1700 i a més a més funciona. Quan la gent ens ve a visitar, els faig una demostració de com funcionaven i com teixien amb ells. A més a més, trobar el teler ja va ser una aventura per si mateixa. Si ara et plantes i et preguntes “a veure on trobo jo un teler de 1700”, la cosa es complica (riu). Però el vaig trobar.

I on el trobes?

A Castellterçol. A Catalunya, l’últim reducte que al segle XX encara teixien amb telers manuals és al Moianès. Com que ja sabia això, vaig decidir d’anar-hi i veure si per casualitat trobés alguna cosa. Déu em va encendre la llum, i el vaig trobar! Però la història no s’acaba aquí. El teler òbviament feia temps que no es feia servir i el vaig haver de restaurar. I un cop fet, vaig haver de trobar algú que sabes com tornar a posar el fil i que tornés a funcionar. I un cop més la casualitat em va marcar el camí. Aprofitant un moment en què vaig començar a treballar en una petita fàbrica tèxtil de Navàs, a Cal Sunyer, i parlant amb el propietari, en Josep Sunyer sobre el projecte del museu, em va dir que m’ajudaria en el que necessités. Així doncs, gràcies al Joan, la seva mare i a la Rosa Maria, que van ser els que van passar els fils pels plegadors del teler, vam aconseguir que tornés a teixir.

El Berguedà, condensat

Què hi trobarà la gent que vingui a visitar la casa?

Doncs bàsicament un recull històric que explica la vida a la comarca durant els principis de la indústria tèxtil. En les colònies es veu molt bé la industrialització del sector ja instaurada, però aquí el que podem veure és com eren els inicis d’aquest món, com eren les quadres de telers manuals de fusta que van ser els orígens de tot. Veurem un model de casa pairal on els amos vivien a dalt i a la planta baixa hi havia el taller o quadres de telers. A més, amb la visita del pis senyorial també ens podem fer una idea de com era la vida quotidiana dels amos de les fàbriques.

Mitja vida dedicada al projecte

Ha sigut complicat recuperar tots els objectes que s’exposen a la casa?

A la casa, quan la va comprar la meva família, hi havia poca cosa. Molts dels objectes que hi ha exposats actualment els he anat aportant jo. Sempre m’ha agradat col·leccionar objectes d’època. Quan Cal Bassacs va passar a ser nostre, jo vaig tenir molt clar que volia tornar a la casa la màxima esplendor que segurament un dia havia tingut. Durant anys he anat buscant els mobles, recuperant els estris i utensilis que hi devia haver hagut en el passat. És una feina que porta molt temps i paciència. Fa trenta anys que m’hi dedico, des dels vint. Porto més de mitja vida dedicada a la casa.

Així doncs, sigui com sigui que anomenem la Casa Teixidor-Bassacs, sigui museu, col·lecció privada o ambdues opcions alhora, el que és del tot innegable és que aquesta petita joia de Gironella i tots els tresors històrics que podrem veure al seu interior són una magnífica memòria per recordar els orígens industrials de la comarca. La casa és també el fruit d’una passió sincera del Joan Ramon, que de manera desinteressada ha dedicat la seva vida a la preservació d’una realitat que convé que no caigui en l’oblit.

Si t’ha agradat llegir l’entrevista Una joia històrica al cor de Gironella, també et pot interessar el contingut de la nova revista Pànxing Berguedà, Bages i Solsonès d’octubre.