La nova Setmana Santa es podria definir com un còctel ben agitat de creences religioses i oci vacacional. Conceptes com reflexió i descans; contrició i diversió; introspecció i festa s’entrelliguen per crear una espessa xarxa de la que cadascun estirarà el fil que prefereix i que més concordi amb els seus gustos personals.

La Setmana Santa, la celebració més important del calendari cristià, corre en l’agenda en funció de la primera lluna plena de l’estació de la primavera, per tant es sol celebrar entre les darreries de març i els inicis d’abril. Enguany toca d’hora, pel gust de molts massa d’hora, el darrer cap de setmana de març. Parlem de la celebració més important del calendari cristià. Es commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem, la seva passió, crucifixió i resurrecció i tot té lloc entre el divendres abans del Diumenge de Rams i Diumenge de Pasqua. D’aquí que, per a molts, siguin uns dies de reflexió, contrició i introspecció. Aquells més creients associen la Setmana Santa a processons de figures religioses, representatives del calvari de Jesús, a legions d’armats, a processons silencioses i a redoblar de tambors; a escenificacions teatrals de la Passió de Crist o danses de la mort. Així la Setmana Santa omplirà la Catalunya de processons tradicionals.

 

Però avui per gran part de la societat moderna la Setmana Santa no conserva pràcticament cap,o molt poc, d’aquest esperit religiós i és simplement un període de vacances primaveral. Diaris i revistes s’omplen d’ofertes engrescadores, cridaneres i assequibles per a totes les butxaques. També hi ha qui aprofita per fer la primera sortida a la casa d’estiu i gosar a fer els primers passejos per la platja i qui aprofitarà aquests dies per tancar la temporada d’esquí amb els darrers descensos. Tots els plans dependran del caprici de la meteorologia.

 

Capítol a part mereix la gastronomia d’aquesta època. De fet, pels creients la Setmana Santa està marcada especialment pel dejú i l’abstinència de carns, sobretot vermelles. La gran influència a la societat d’aquestes creences religioses fa que durant la Setmana Santa molts restaurants ofereixin a les seves cartes plats protagonitzats pel bacallà, les verdures i els llegums. Però indubtablement els grans protagonistes de la cuina d’aquestes dates a Catalunya, són els bunyols, de vent, de l’Empordà o de crema i, indiscutiblement, la Mona de Pasqua, les postres típiques de Dilluns de Pasqua. El regal que tots els infants esperen dels seus padrins, tradicionalment un pa de pessic, decorat amb ous de xocolata i figuretes decoratives que faran les delícies dels més petits de la casa.