El riu Llobregat és l’eix vertebrador del Berguedà i la força de la seva aigua ha significat durant molt de temps una font d’energia i prosperitat. El canvi de segle del XIX al XX va emmarcar-se en un fort procés d’industrialització a Catalunya i el Berguedà en va representar un dels principals motors. 150 anys després, aquest fet ha deixat un dibuix i un caràcter propi imprès a la comarca.

El model urbanístic de les colònies industrials

Cada territori es basteix segons l’espai disponible i la seva orografia, i si l’urbanisme colonial del Berguedà es pot definir és, en gran mesura, per la seva concentració urbana. Tot i així, es poden diferenciar clarament dos estils de construcció: la modèlica i l’anònima.

Un cas de colònia modèlica el podem trobar exemplificat amb la Colònia Güell, que va entrar en funcionament el 1891. Aquí la principal aportació arquitectònica es basa en la presa de consciència del disseny urbà com a instrument de control social. Es contempla en aquest cas la baixa densitat urbana, la qualitat ambiental i la disposició de serveis urbans allunyats de la fàbrica com una manera de combatre la possible violència obrera, una dificultat important dins del procés productiu resolta, o si més no apaivagada, amb un projecte urbà concret.

D’aquesta manera la Colònia Güell es planteja com un instrument urbà al servei d’un projecte social en l’educació moral del rendiment i pretén que l’ordre estigui per damunt de qualsevol possible aldarull. Això implica partir d’uns objectius clars i d’una imatge prèvia de la colònia en el seu resultat final, i així van contemplar-la Eusebi Güell i Antoni Gaudí a l’hora d’idear-la. El resultat va ser la construcció d’un model urbà aleshores progressista i culte.

Pel que fa la colònia anònima, la podem trobar amb el cas dels Viladomiu. D’arrel muntanyenca i entroncat al gremi industrial, Tomàs Viladomiu Bartran se sent més còmode amb la prudència i amb la filosofia de l’anar fent. Per això opta per edificar una fàbrica de riu que, amb el temps, va esdevenir colònia. D’aquesta manera cal una inversió prèvia molt més modesta que no té necessitat de comptar ni tan sols amb arquitectes, sinó amb mestres d’obres amb una capacitat tècnica suficient per resoldre construccions de grans contenidors. Aquests enllestien els edificis lligats a la producció mentre l’arquitecte finalment va encarregar-se dels edificis representatius com la torre de l’amo o l’església, tot i que en el cas de Viladomiu, l’església es va construir pel mestre d’obres Valentí Canudes de Casserres.

Viladomiu Nou, centre d’interpretació

Fa tres anys que la torre de l’amo de la Colònia Viladomiu va renéixer com a Centre d’Interpretaació de les Colònies del Llobregat. Edificada fa més de cent anys com a residència de la família propietària de la colònia, avui en dia la torre ha estat rehabilitada a càrrec del Consorci del Parc Fluvial i està dedicada a explicar la història i el patrimoni del conjunt de colònies tèxtils de l’Alt Llobregat, constituïdes entre Berga i Balsareny.

El Centre d’Interpretació es divideix per parts i, així mateix, per àmbits temàtics. Amb una proposta d’àudio i llums de la mà de la mi-nyona Remei, el visitant es trasllada a l’estiu del 1910 i veu com era la vida quotidiana dels amos per una banda i la dels treballadors per una altra. Així s’il·lustra la relació entre les dues parts, com també els episodis de paternalisme, reivindicacions i la pau social, i també les condicions de vida i de treball dels obrers a la ciutat i a les colònies. A les golfes de la torres el temps salta un any endavant i presenta la revolta de la Setmana Tràgica a la Catalunya central, un episodi amb manca d’estudis en aquesta zona.

La intenció de la museïtzació no és tan sols explicar al visitant un context i uns fets, sinó que es pretén que l’experiència sigui alhora un viatge cultural i emotiu. Per aquest motiu es compta amb elements multimèdia que interactuen amb el visitant, una posada en escena ben cuidada i fins i tot ens trobem amb personatges que expliquen els seus punts de vista i ens permeten apropar-nos a la realitat de les colònies del tombant de segle.

Aquest estiu, com a novetat, el Consorci del Parc Fluvial ha programat, els mesos de juliol i agost, les visites teatralitzades a la torre de l’amo, de manera que, per primera vegada, dos personatges, la Remei i la minyona, juntament amb la senyora de la torre, oferiran al visitant un particular recorregut per aquesta magnífica casa senyorial de primers de segle. Sota el nom “Temps era Temps”, les dues protagonistes mostraran les diferents estances de la planta noble així com les seves respectives i diferents visions de les colònies tèxtils, la Remei des del punt de vista dels treballadors i la Senyora des del punt de vista dels amos. També explicaran com van viure diferents fets històrics com la industrialització, la creació de les colònies industrials i els fets ocorreguts durant la Setmana Tràgica.

La família Viladomiu es va traslladar a viure a la torre de l’amo durant l’estiu del 1902 i la seva fàbrica va funcionar fins a l’any 1982, quan va tancar portes. En aquest moment la torre va quedar abandonada i això va significar la degradació de l’edifici. Després de la rehabilitació intensiva de la torre i de les obres de restauració, avui en dia l’edifici alberga a més del Centre d’Interpretació de les Colònies del Llobregat, el centre de gestió del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, l’Oficina de Turisme del mateix Parc Fluvial i un telecentre que els veïns de la colònia poden utilitzar. A més, a la planta baixa hi ha l’exposició “Soroll de telers, soroll de diners. 150 anys de colònies industrials a Catalunya”, duta a terme en homenatge al cent cinquantè aniversari de les colònies industrials.