Com t’embranques a escriure una novel·la negra?

Una mica com un joc. En la presentació de Contra l’aparador de Marc Moreno amb el Damià del Clot, que també té publicada negra com Una novel·la pulp, m’explicaven que escriure negra és molt divertit i que m’animés que és un món molt especial dintre del món literari. Vaig marxar cap a casa molt animada i molt decidida a fer-ho, tant que aquell dia sopant ho vaig plantejar als meus fills i al meu marit.

 

I com sorgeix la trama?

En aquell mateix sopar, anar rient i anar buscant idees amb el meu fill gran. Des del primer moment va quedar clar que les iaies havien de ser les protagonistes. De fet, això va sorgir perquè ja fa un tems que faig de xofer de la meva mare i de les seves amigues i les sento parlar i de sobte descobreixo que tenen una vida. Caiem en l’error de veure-les sempre com mares, com tietes, com esposes… però res més, sense la possibilitat que han tingut una vida tan, o més, intensa que la nostra i, de sobte, sentint-les parlar, t’adones que han tingut una vida i se’m va ocórrer imaginar com podien ser aquelles vides (novel·lant ehhhh!!!!).

 

A més del costumisme de Vilassar, molt ben dibuixat, jugues a un canvi en el rol de gènere dels protagonistes del de la realitat que ens envolta.

Sí. Mira, a casa, sóc jo sola “contra” 1 marit i dos fills molt batalladors amb els problemes de gènere i em canso d’explicar que darrere d’això hi ha una problemàtica social, que no vol dir que tots els homes siguin iguals. Se’m va ocórrer intercanviar els papers i la parella està efectivament invertida del que són els rols habituals en la societat que ens envolta.

 

O sigui que realment tot és un divertimento?

Sí, de fet no té res a veure amb el Cuaderno de Coyoacán (l’Anna esclata a riure). Me’n vaig d’un costat a l’altre, no tindré mai un públic fidel, em diuen que haig de trobar la meva àrea de públic i conrear-la i jo faig tot el contrari, anar provant.

 

M’ha agradat molt la portada, sobta i crec que pot fins i tot enamorar.

Ho hem pogut fer perquè és la nostra editorial i és el meu llibre, d’altra manera hagués estat difícil. Ho hem fet com un experiment i surt d’una anècdota que aquest estiu ens van explicar a un fòrum d’editors. Un els convidats va explicar que va estar 15 dies a Cadaqués veient com una noia baixava cada dia a la platja amb un llibre tot folrat de negre i estava molt intrigat en saber que era. Em va donar la idea i la vam portar endavant sense saber si funcionaria, i la veritat és que a Vilassar de Noir ha funcionat molt bé.

 

I, a més d’escriure, ets editora. Com està funcionant IndexEdita?

Bé, ja tenim tres llibres editats i estem aprenent molt. De moment hem après molt de producció. Treballem molt l’editing perquè volem que els autors se sentin mimats i acompanyats.

 

Però sou absolutament eclèctics, no teniu una línia de gènere.

Bé, sí que hi ha un criteri: que siguin autors del Maresme. La comarca té molts autors i el nostre concepte és el Km0, publicar autors de la comarca, partir de la localitat i intentar crear complicitats amb els llibreters de la comarca.