No hi ha dubte que el Vilatrail és una cursa d’èxit. Com l’expliques?

Es tracta de l’èxit d’una feina feta en equip, el que nosaltres anomenem Comissió del Vilatrail. En el discurs de cada any a l’Ajuntament sempre, durant la meva intervenció, deixo clar que això és fruit d’una feina en grup: som 9. Què és el meu nom el que surt com a Cap de Cursa de manera oficial, però que per a mi tots els que formem la Comissió som Caps de Cursa. I menció especial mereix la Gemma Bosch, la dissenyadora de les samarretes, que forma part de la Comissió i es deixa un bon grapat d’hores per aconseguir l’espectacular samarreta que cada any agrada tant!

 

Com definiries el Vilatrail?

És una cursa competitiva, de 21 km, una mitja marató de muntanya, amb un desnivell de 1000-1100 positiu i un recorregut que cada any es canvia, que sense dubte és el tema més complicat. Cada any, el primer que fem és reunir-nos amb els propietaris forestals, que per a nosaltres són prioritaris. Són els qui ens han de donar permisos i estar d’acord. Això és sagrat perquè el que no es pot és passar per on no et deixen i hem d’agrair a l’Associació  de Propietaris de Finques Forestals i Agrícoles de Muntanya de Vilassar de Dalt i a l’associació de Propietaris Forestals de Premià de Dalt per permetre la celebració de la cursa per camins privats dins de les seves propietats. Després passem el recorregut al Parc i és qui dóna el permís definitiu.

 

 

Enguany el Vilatrail tindrà lloc el diumenge 7 d’abril, una data poc habitual…

La data “oficial” és la penúltima setmana d’abril, però com la Setmana Santa es belluga, cada “x” anys ens trobem, com aquest, que l’hem de moure i ho fem a la primera d’abril. No volem coincidir ni amb la Setmana Santa, perquè la plaça té altres actes, ni passar-la a la darrera d’abril perquè coincidírem amb actes de Festa Major.

 

Quin nombre de participants té el Vilatrail?

Cada any arribem als 600-650, tancant inscripcions i amb llista d’espera. Gent que ve de tota Catalunya. Cal destacar que som la cursa amb més participació femenina. Suposem que pel tracte que donem, la gent es troba bé i que això les deu fer sentir còmodes perquè la nostra participació femenina està molt per sobre de la mitjana.

 

Com es finança una cursa d’aquest volum?

Tenim molts espònsors i col·laboradors. La gent de Vilassar se la sent molt seva i col·labora com pot, igual que l’ajuntament, que no col·labora amb diners pròpiament, però per exemple paga el servei d’ambulàncies o ajuda en l’organització i col·labora en la roda de premsa que fem de presentació. Per exemple, amb l’antic regidor d’esports, en Josep Carlos, la relació ha sigut molt fluida i molt fàcil durant tres anys.

 

Cal reconèixer la feina feta pels voluntaris.

Sí, aquest és un altre dels nostres grans valors. Tenim més de 100 voluntaris i hi ha hagut anys que hem hagut de tancar les llistes de voluntaris. Això és un gran valor perquè, a part de l’ajuda, animen molt i els atletes ho agraeixen. Estem molt orgullosos de la feina que fan i els tractem molt bé. Per exemple, cada any se’ls hi fa la mateixa samarreta que es fa als corredors en un altre color i se’ls hi regala.

 

Tothom parla de l’espectacular pujada a Plaça per acabar la carrera…

(El Carles riu satisfet) Doncs sí, la veritat és que ens ho vam inventar en la primera edició i és una de les coses que més es comenten post carrera a les xarxes socials. A la pujada que va a Plaça es col·loquen a banda i banda les Atabalades de Premià de Mar. Vénen entre 25 i 30 amb els tabals i animen la pujada dels corredors quan més esgotats estan. És com una injecció d’adrenalina pels darrers metres.