Can Flairan? Per què Can Flairan?

(al Pau se li escapa una riallada i explica el motiu d’aquest mal nom).  Com molts cops tot ve d’una “errada”, el meu besavi es deia Froilán i la gent del poble no ho sabien dir, de Froilán (no sé ben bé com) va derivar a Flairan i així va quedar, de fet la gent gran encara l’utilitzen.

 

Com us inicieu a l’ofici?

(contesta en Benet)  Bé jo ja jugava aquí de ben petit amb la farina o sigui que es pot dir que hi estic des de sempre. En la meva època no et preguntaven i, a més, el fet de ser el gran de 4 germans implicava com l’obligació de posar-me al capdavant del negoci. Però la veritat és que m’ha acabat agradant molt i no em penedeixo de la decisió presa en el seu dia de quedar-me i seguir amb l’ofici del pare i dels avis. (el Pau puntualitza la seva història)  En el meu cas sí que és una decisió voluntària. Jo tenia passió per estudiar. Sóc llicenciat en Filosofia i, un cop acabada la carrera, vaig decidir dedicar-me a aquest ofici que he viscut des de petit i que m’agrada perquè, malgrat els horaris són dolents, tens temps per crear, experimentar i provar coses noves al teu ritme.

 

Sou la mostra de que encara, malgrat tot, es pot fer pa artesanal.

Doncs sí, una mostra diària, tot és de producció nostra i artesanal, els pans, la brioxeria, les coques….. i tot cuit en forn de llenya, amb temps i molta cura.

 

Treballeu molts tipus diferents de farines?

I tant… de fet ens ha anat obligant la demanda, ara fem un munt d’especialitats, de barres, de pagès, de motllo, amb diferents farines, diferents coccions i fermentacions…

 

Quin diríeu que és el vostre producte estrella?

El que es valora més, amb diferència, és el pa de pagès, és el que té fama de més artesanal, la gent valora la feina, les hores de cocció (fins a dues hores a forn de llenya) i això al final es nota. Volem pensar que està passant a Catalunya el que va passar fa uns anys ja a França, un retorn a l’alimentació més sana, més autentica, valorant el producte de Km0, de temporada…, i en aquesta línia la gent, després del boom dels pans congelats, ara tasten un pa de veritat i el valora.