Com neix L’Hostal?

L’Hostal neix el 1923 de la mà del meu besavi el Joan Carbonell, un home inquiet i emprenedor que decideix obrir, a més de l’hostal, una petita botigueta d’embotits, que elaborava ell mateix, amb la meva besàvia, la Dolors Valls. Com es veu que no en tenia prou, a l’edifici de darrere va obrir un petit teatre i al costat de la botiga un Cafè. El besavi era un emprenedor que se’n diu ara!! El mosaic de darrere el taulell és l’original que decorava el menjador quan això era l’Hostal.

 

Com és que desapareix L’Hostal?

Amb la Guerra Civil s’estronca el negoci, com tants altres, i només queda funcionant la petita botiga, el ‘colmado’ de tota la vida, on es venia una mica de tot, en mans de les meves tietes, la Conxita i la Montserrat, en un temps molt difícil i molt complicat. Quan elles es fan grans i una d’elles té una embòlia, proposen als meus pares, que estaven fent de pagesos, que portin la botiga i així arrenca una nova etapa de la mà del meu pare el Joan.

 

Què representa aquesta nova etapa?

L’arribada del pare significa començar a tenir una mica de taulell per producte carni fresc i l’inici de l’especialització en l’elaboració de producte propi i de plats cuinats. A poc a poc els pares van anar innovant en la cuina i remodelant el local.

 

I tu comences… perquè t’agrada o perquè t’hi veus arrossegat per la tradició?

Home… ja de ben jovenet vaig començar ajudar, els caps de setmana, les vacances…, i no em desagradava a més, tot s’ha de dir, jo no era un gran estudiant. El que sí m’agradava molt era el tracte amb el client, llavors vaig decidir que el negoci familiar era una oportunitat per a mi, em vaig formar al Gremi de Xarcuters i amb un bon equip al voltant, aquí estem.

 

Quina és ara la vostra especialitat?

A part de tota mena de carns: vedella, xai, cabrit, porc, pollastre… de primera qualitat, sobretot els elaborats, com les botifarres, les hamburgueses, els canelons, el llegum cuit… Cal diversificar, per exemple, de canelons per dates especials com Nadal en fem 4 o 5 tipus diferents. Podem dir que la nostra cuina és la cuina tradicional, la de l’àvia, però introduint innovacions. La nostra arma és que la gent compri els nostres canelons i torni perquè ho han trobat tot boníssim.

 

Què és el millor de la teva feina?

Per mi el millor és quan ets amb un client, l’atens i veus que està content, això per mi és gratificant, molt gratificant.

 

I el pitjor?

Doncs justament el contrari, quan un client no ha quedat content i tu ho notes i sents que has fallat i comences a pensar la manera de resoldre-ho perquè jo en aquestes situacions em sento realment malament.