Com neix l’Hostal?

Els meus pares eren perruquers. Quan van començar a construir Montcabrer, els obrers buscaven un lloc per menjar i la mare, en un quartet de l’entrada de la masia, va fer macarrons un dia, una truita a la paisana, un fricandó… el boca a boca va fer que comencés a venir gent. Aquí comença la història: van tirar el quartet a terra, van posar taules a l’era i van començar a fer dinars i a llogar les 6 habitacions de la casa. Amb els primers estalvis, l’arquitecte Duran Reynals va fer una remodelació: al menjador de l’entrada, el més antic, hi ha uns plats pintats al col•legi per mi quan tenia 11 anys. A partir d’aquí van anar progressant; els senyors Badia els van ajudar sempre molt, quan van tenir més diners van aixecar un pis (l’Aurora senyala la reixa de darrere i ens ensenya l’habitació on va néixer ella) i van fer 22 habitacions. 

 

 Quan et fas càrrec del negoci?

Quan els pares es van jubilar ho van arrendar i durant 12 anys no ho va portar la família Mas, però un dia va arribar l’Andreu, arriba i diu “dilluns ens posem nosaltres a gestionar l’Hostal”. I jo, amb 9 fills que tenia i 53 anys… cap a l’Hostal.

 

 La teva mare ha estat la cuinera emblema de l’Hostal. Tu no has estat mai a la cuina, oi?

I taaant, al Maresme no deien l’Hostal, deien Ca la Doloretes. La mama era capaç de posar-se a fer una truita a mitjanit, la qüestió era atendre la gent. Va ser molt feliç treballant, amb 80 anys llargs encara esperava per poder fer una truita per a algun client. A més, cada client que venia li deia “vostè hauria de fer…” i li explicava com fer-ho. Per exemple, l’ànec amb peres li va dir com fer-lo en Duran Farell i, a partir d’allà, sempre més el va fer com ell li havia explicat.

Quan m’incorporo a l’Hostal jo faig una mica de tot i he estat molt feliç. Estimo aquesta feina perquè atens els clients i fas amics, deixen de ser clients i passen a ser amics, es creen vincles… Jo vaig per tot arreu i dic que sóc l’Aurora de Cabrils i tothom sap qui sóc. He treballat molt però he gaudit molt, i l’Andreu també.  

 

 Què ha estat el millor de la teva feina?

El tracte amb els clients, sempre i per sobre de tot.

 

 I el pitjor?

Si les fas de gust, encara que és duríssim i sempre vas a contracorrent, mai ets un esclau. Jo he sigut molt feliç amb aquesta feina. El pitjor va ser la mort de l’Andreu, i va ser la feina la que em va ajudar a passar la seva falta. A més, continuo veient l’Hostal portat per gent de casa i no deixa de ser casa meva, on vaig néixer i de la qual en sóc la pubilla.