El Sant Antoni és de la família Planas des de ….

Els avis eren pagesos i això era casa seva. En un moment determinat decideixen muntar unes habitacions per a turistes al pis de dalt, poc després els turistes comencen a demanar si poden menjar perquè sentien l’oloreta del dinar que ens feia el pare. Finalment es decideix a muntar un menjadoret al pis de baix i així inicien un negoci que, amb algun període que ha estat llogat a gent de fora de la família, sempre ha estat dirigit per nosaltres.

 

Quan decideixes seguir el negoci?

Uiiiiii, hi ha una llarga història. Jo als 25 anys marxo del restaurant familiar i volto com a cap de cuina per molts dels millors restaurants del Maresme. Fa 6 anys una sèrie de canvis en la meva vida, i en la del restaurant, van provocar la meva tornada i des de llavors aquí torno a estar.

 

Quan decideixes ser cuiner?

De fet des de ben petit ja ajudava al restaurant i portava olives i pa a les taules. De jovenet vaig descobrir com gaudia ajudant al meu pare a la cuina i remenant entre fogons, així que vaig decidir estudiar cuina i iniciar els estudis a l’Escola d’Hostaleria de Sant Pol. Però quan el meu germà gran va marxar a la mili vaig haver d’abandonar els estudis per posar-me al capdavant del restaurant i quan ell va tornar vaig marxar jo i ja… a partir d’aquí la meva formació ha estat a les cuines sempre treballant.

 

Et consideres un cuiner tradicional?

I taaaaant!! A mi no em parlis de gelificacions, esferificacions, ni caviaritzacions, ni les he fet mai, ni les faré perquè no sabria per on començar. Jo sóc de cuina tradicional catalana, amb algun toc atrevit, però cuina tradicional, cuina de producte, la que vaig aprendre al costat del meu pare i que he intentat mantenir sempre.

 

Quin és el teu plat estrella?

El melós de galta de vedella amb bolets i el “rabo de toro”.

 

Hi ha continuïtat familiar al negoci?

No crec. A la meva filla li agrada molt cuinar però té la seva feina i jo sempre li he dit que es quedi on està perquè ningú és conscient de tots els sacrificis que representa aquest ofici. És un ofici molt sacrificat i crec que això amb mi s’acabarà (el negoci familiar).