Des de quan al món de la perruqueria?

Buffff, quasi des de sempre. Vaig començar un estiu als 14 anys a Vilassar de Mar, un estiu que només em van deixar rentar caps i escombrar. L’estiu següent ja em van deixar posar tints i a partir d’aquí ja vaig començar a dedicar-m’hi professionalment.

 

Per què la perruqueria?

Sempre m’ha agradat molt el món de l’estètica en general, de fet sempre he estat molt presumida i era l’ofici que jo veia més semblant a les meves inquietuds, a això afegeix que m’encanta la comunicació i xerrar amb la gent i una perruqueria és un lloc idoni per això (la Imma no ho pot evitar i esclata en una riallada).

 

Es important la formació en aquest món? Perquè a vegades dóna la sensació que qualsevol noia que comença d’aprenent pot acabar amb perruqueria pròpia.

La formació és fonamental, i el que es pensi que rentant caps d’aprenenta en té prou per tenir negoci propi s’equivoca. En aquest ofici la formació és fonamental, has d’estar sempre al dia de per on va la moda, de les darreres tendències en talls, en color… des de ben joveneta he assistit a cursos, seminaris, congressos… dins i fora d’Espanya i anys de formació t’acaben portant a dominar les principals tècniques de la perruqueria.

 

En 21 anys d’Imma Perruqueria… has fet molts canvis?

De decoració 3. Primer era una perruqueria molt petiteta, la por al risc de vegades t’atura una mica. El primer gran canvi va ser quan vaig veure que allò funcionava i que jo podia amb quasi tot, vaig fer un disseny on dominava el taronja símbol de força , de vitalitat, de dinamisme, del meu estat d’ànim en aquella època. Anys després, vaig pensar que calia cuidar encara més a les clientes i vaig decidir assessorar-me amb una arquitecte especialista en feng shui. La meva màxima voluntat era crear un espai on les meves clientes  es sentissin còmodes, en pau i benestar i gaudissin de l’estona que estan al local com un espai seu.

 

Què és el pitjor del teu ofici?

Els horaris, sense cap dubte els horaris, molt llargs i pesats perquè, a més, la majoria de la jornada la passes dreta.

 

I el millor?

El contacte continu amb la gent, la comunicació, les converses, molts cops les confidències…el donar i rebre… de fet sempre dic que per mi la perruqueria ha estat la meva escola de vida, gràcies a ella he après a valorar a la gent, a gaudir del que tinc i a saber en qui puc, i en qui no, confiar.