Com comença la història de la Pastisseria Sala?

Fàtima.- Ve de més lluny. De fet, el Joan és la sisena generació i fa més de 200 anys que estem en aquest local. Però ens quedem més a prop: els pares del meu avi eren forners i es dedicaven al pa; el meu pare va començar a fer brioixeria i va marxar a Barcelona per perfeccionar la pastisseria, a formar-se a un parell de pastisseries, i poc després ja començava a treballar amb la meva mare aquí. El 1955 uns senyors de la colònia (estiuejants) li van fer un encàrrec per a un sopar molt important. Volien una cosa molt selecta i diferent que no s’hagués fet mai, una cosa diferent de les postres tradicionals.

Pepeta.- En Gaspar va començar a fer proves i més proves i al final em va donar a provar una cosa boníssima, una coca molt cruixent, de massa boníssima, amb pinyons i amb un farcit de crema molt fi. Jo de seguida li vaig donar el vistiplau i als senyors que havien fet l’encàrrec els va agradar molt. De seguida va tenir molt d’èxit i d’ençà d’aquell sopar tothom la buscava.

Joan.- De fet la gent venia de Barcelona a buscar-la i deia “anem a Llavaneres a buscar la coca”, d’aquí una mica li ve el nom de Coca de Llavaneres.

Fàtima.-  Sí, i al cap de poc temps molts pastissers la van començar a copiar, primer a Llavaneres i després a molts altres llocs.

 

 

Què diferencia la vostra coca, l’original, d’altres? 

Joan.- La qualitat dels productes. Només treballem amb productes de proximitat i de Catalunya, i a més les nostres tècniques són totes artesanals. Nosaltres no comprem el full o fem una crema amb pólvores, ho elaborem tot: el full de mantega 100% natural, la crema també la fem nosaltres, i tots els procediments els fem com em va ensenyar l’avi. Bé, els seus treballadors, perquè desgraciadament amb l’avi ja no vaig coincidir a l’obrador, tot i que de jubilat baixava cada dia a l’obrador a mirar que tot es fes bé i que tota la matèria primera fos la que tocava.

Fàtima.-  El pare sempre li deia al meu fill: “Sobretot, Joan, que les coses siguin bones. Si poses bona matèria, el producte final serà bo, aquest és el secret. Tu compra sempre la màxima qualitat i la gent tornarà”.

Joan.- La meva tasca és seguir el que va crear el meu avi. M’agradaria obrir mercat a Catalunya i a Espanya, que el nom de Llavaneres estigués en boca de tots i que la coca del meu avi es pugui menjar a arreu del món.