Com decideixes, tan jove, posar-te al capdavant d’un negoci amb fama de dur com un forn?

Una mica per necessitat, una mica per casualitat. Jo m’havia format com a forner –pastisser, primer a Olot i després al Gremi de Pastisseria de Barcelona. No trobava feina de cap manera, i la casualitat va fer que aquest forn l’Antic Can Gustu, de tota la vida, havia tancat i el coneixíem perquè el meu pare és de Teià i tenim la família. Va sortir l’oportunitat i no m’ho vaig pensar.

 

 Què ha estat el més dur?

El més dur ha estat, econòmicament, posar-ho tot a punt. El valor d’aquest forn és que té un forn de llenya tradicional de 150 anys (que és el que a mi més m’agradava per poder fer pa a la manera tradicional) però el forn estava tapat per una paret perquè no el feien servir. Destapar-lo i posar-lo a punt, a part de fer els canvis que demana ara la normativa; com l’obligació de fer el que es diu “una escopeta”, perquè per ella entri la llenya i el pa per la boca pròpiament del forn. Són temes de seguretat alimentària i higiene i tot val molts diners.

 

 Què distingeix el pa del teu forn d’altres pans?

Tot el pa és cuit amb llenya (sempre d’alzina i de faig) i fet a la manera tradicional, elaboro moltes menes de pa… ecològics de fajol, de camut, d’espelta, integral, de garrofa i a més pans amb gluten normals de pagès, de mig, barres d’espelta, de multicereals… A més, també faig tota la pastisseria, croissants, pasta de full, magdalenes, melindros… tot de manera artesanal… de maquinària només tinc la pesadora, l’amassadora i… un gran corró!!

 

 Quin és el teu producte estrella?

El rodó de pagès!!! La gent, quan el prova, sempre torna… si t’agrada el pa i el proves, t’adones que no té res a veure amb la resta de pans que mengem prefabricats o semicongelats.