Com neix l’Escola Tèxtil a Canet?

Els empresaris de gènere de punt de la comarca el 1922 demanen la creació d’una escola per tenir gent preparada per treballar i dirigir aquestes empreses de tèxtil. La Mancomunitat va fer un concurs i Canet va ser el que va oferir, embargant tres cops el seu pressupost, un edifici i el compromís de pagar el llum i l’aigua per tota la vida, i va guanyar. Fins al 1931 no s’aconseguiria obrir l’escola amb el primer curs del qual serien els enginyers tèxtils que coneixem avui. Durant la guerra s’interromprien els estudis i es tornen a reiniciar sobre 1940, ja ininterrompudament fins al 2011, quan es fa el darrer acte acadèmic.

 

El camí d‘Escola Universitària a centre de recerca com es fa? Perquè el centre no ha tancat mai.

No va ser un procés traumàtic, quan es veu venir que l’escola s’està acabant per falta de matrícules, la Diputació avisa que la despesa no es pot mantenir perquè la ràtio està molt lluny de la fixada, i el 2006 s’arriba a un conveni de col•laboració entre CETEMMSA, la Diputació i els ajuntaments implicats (Canet de Mar i Mataró). A partir d’aquí hi ha una reestructuració del centre per passar a ser el Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil. 

 

Quina mena de projectes feu des del Centre?

Alguns cops entrem en projecte com a partners, projectes molts grans en els quals cadascú desenvolupa la seva part. Altres cops fem projectes per a empreses que no tenen departament de recerca i de les quals reps una trucada per desenvolupar una idea que han tingut, i d’altres cops diversos centres ens posem d’acord per tirar endavant un projecte concret.

 

En quin moment us decidiu a tornar a fer formació?

És curiós que el 2011 féssim el darrer acte acadèmic de l’Escola Universitària i el 2013 vinguessin els empresaris a dir-nos que necessitaven gent formada per fer d’operaris, per cosir i teixir. Vam traslladar la inquietud a la Diputació i la Generalitat i es va proposar un cicle de grau mitjà; ja portem tres cursos amb bona matrícula. Quan es posa en marxa, el Departament d’Educació es fa càrrec del projecte, la Diputació cedeix (de nou) els espais i els professionals del Centre de Recerca hem de col•laborar amb el cicle formatiu.

 

Creu que el retorn de la gent a aquests estudis està relacionat amb les crítiques a la globalització i la reivindicació de la producció nacional?

No. Crec que està relacionat amb la sensibilitat, cada cop més estesa, envers tot allò que és eco o sostenible. Sobretot la gent jove li dóna molt de valor i són més conscients del que compren, del que mengen… això fa que siguin conscients que la traçabilitat d’un producte fabricat a la Xina no s’aguanta per enlloc. Les grans empreses s’han adonat de tot aquest moviment i tornen a fabricar (part de la producció) al país d’origen, per tant de nou es necessita gent que sàpiga fer la feina i que estigui formada.