La imatge de Vins i Licors Can Floris és la del celler de tota la vida. Quants anys té la botiga?

La “bodega” té 57 anys, però el local més. Això era el taller cosidor de les meves tietes: una dissenyava i l’altra brodava els aixovars de mig Arenys, i a més les nenes venien a aprendre a cosir. Als anys 60, amb el boom del turisme a Arenys, la tieta Maria, que tenia visió de negoci, en veure el potencial, va decidir muntar la bodega.

 

 I tu decideixes continuar amb el negoci familiar…

Nooooo, que va!!! A casa meva no volien que m’hi quedés. Vaig començar arquitectura just l’any de les grans vagues i en tres mesos es va acabar el curs. Després d’un any sabàtic, vaig començar a estudiar Relacions Públiques i, com que era una carrera nova, la mateixa universitat et passava feina. Vaig entrar a treballar al gabinet de protocol del president Tarradellas i al poc temps vaig entrar al departament de relacions públiques del Festival de Cinema de Barcelona. Són els anys més macos de la meva vida.

 

 I com es passa de ser relacions públiques d’un Festival d’aquesta importància a regentar Can Floris?

Doncs aquells moments de la vida en q uè tot coincideix, una de les meves tietes havia mort, l’altra regentava el negoci, es feia gran i pensava a traspassar-lo. Jo vivia a Barcelona i ho vaig veure clar. Mai em vaig acostumar a viure a Barcelona i només tenia ganes de tornar a Arenys, on tenia totes les amistats, les entitats on col•laborava, les aficions… ho tenia tot a Arenys i sense dubtar vaig tornar aquí per fer-me càrrec de la bodega.

 

 El negoci continua igual, la mateixa línia?

Sí. Bé, alguns productes han canviat, però en essència és el mateix. El canvi fonamental va ser fa uns 6 anys, la crisi em va obligar una mica a inventar-me, i vaig decidir obrir el pati com a zona per fer copes i tapes fredes. La resta igual, tinc una clientela de tota la vida de vi a granel, un granel de molta qualitat i econòmic. Igual que tota mena de vins: d’aperitiu, generosos, negres, blancs, calisaina…

 

El millor de la teva feina?

La tranquil·litat que m’ha donat des del primer moment i la llibertat de no dependre de ningú. Després, el tracte amb els clients, acabes tenint una confiança i es crea un vincle que és molt xulo.

 

 El pitjor?

Que em facin desconfiar de la gent. Jo sóc molt confiat i, quan algú m’enreda o em roba, em fa ràbia per haver-hi confiat i que m’hagin fet desconfiar. Jo no vull desconfiar de la gent, vull refiar-me de les persones.

 

 Com que tens fama de bon prescriptor, abusarem de tu. Recomana’ns:

Un vi blanc: Home!!!! Un DO Alella o un Terra Alta.

Un vi negre: En aquests moments, jo triaria un Priorat o un Montsant.

Un licor per després dels àpats: Qualsevol licor d’herbes.

Un cava: (després d’esclatar a riure) El meu, Cava Ramon Floris.