Vint anys al capdavant de La Vinícola. Com arriba aquí?

Una mica per casualitat, la família sempre havia tingut negocis, mai relacionats amb aquest món, encara que el Samuel ja feia de pagès. El 1998 surt l’oportunitat de comprar la cooperativa i arrenquem un projecte empresarial nou per nosaltres i sense cap experiència prèvia.

 

Llavors… ja era enòleg o acaba sent enòleg arran de l’empresa?

Quan vam comprar la cooperativa vaig començar a treballar amb l’enòleg que hi havia. De seguida em vaig adonar que m’havia de formar però enologia era un segon cicle i la geologia que estudiava no em servia com a pont, vaig fer enginyeria tècnica agrícola, especialitzada en indústries alimentàries, i després enologia. Tots ens vam haver de formar, perquè entre els anys 90 i els 2000 el món del vi va començar una veritable revolució de tot: de qualitat, d’imatge, de comunicació…

 

Què és el que li agrada més de l’ofici /negoci?

Sempre m’havia agradat molt la ciència i el camp, i el món del vi em va oferir englobar les dues coses: el camp, amb les vinyes, i la ciència perquè, al final, fer vi és ciència i l’enologia no deixa de ser ciència.

 

Heu innovat molt l’empresa des de la vostra arribada?

Els primers anys van ser molt difícils, primer ens havíem de formar i entendre el món del vi, que és un món molt complex, i fins que no passen molts anys no l’entens, i mai del tot. A més ens trobem amb un producte que havia derivat per les pressions del mercat i havia perdut la seva personalitat, la qualitat del raïm tampoc era la mateixa i aquí va haver una desfeta. Els primers anys van ser entendre aquesta fotografia i donar-li la volta, teníem dues opcions: abandonar la marca i partir de 0 o donar-li la volta a la marca, vam decidir mantenir Marfil i donar-li la volta. Va costar 10 anys de diferents fases: netejar la imatge que s’havia creat al voltant del producte, aconseguir de nou un producte digne, canviar la imatge…

D’altra banda vam començar a plantar vinyes pròpies i ja fa més de deu anys que tot el raïm és propi, 45 hectàrees i amb tota la producció controlada directament per nosaltres.

 

Quan us introduïu en l’elaboració del vermut?

El vermut és una aventura que arrenca fa dos anys a través d’un amic sommelier. Vam estar dos anys fent proves, per a mi era un món desconegut i m’ha obert un univers. Era un projecte original, diferent, que no és vi; vam partir d’una recepta antiga fent proves i en un any hem anat evolucionant fins a la recepta final. Hem aconseguit uns vermuts diferents dels clàssics, no és un vermut on les herbes són molt protagonistes, aquí el protagonista és el vi, un vermut més amarg, més vinós, que afegeix a les herbes tradicionals del vermut altresde la zona com farigola, romaní, cítrics, fonoll…. són vermuts gastronòmics. Vam començar amb 2.000 ampolles i ja estem amb 6.000 ampolles de cada un (negre i blanc).

 

I projectes de futur?

Hi ha cosetes, però al ser projectes no sé si acabaran sent. Un seria fer vins a altres zones, matissar alguns detalls d’alguns dels vins que no m’acaben de convèncer, seguir amb el que fem ben fet i… elaborar cervesa.