Abans del descobriment d’Amèrica i de la plantació de la canya de sucre, l’únic element conegut per endolcir els aliments era la mel; producte, per tant, de gran importància, que atorgà un enorme valor a l’activitat destinada a la seva recol·lecció: la criança de les abelles, popularment coneguda com apicultura.

A la península, n’existeixen evidències tan antigues com les representades en les pintures rupestres de la Cova de l’Aranya a Bicorp, València, on proliferen escenes de la recol·lecció de la mel que es remunten a uns 7.000 anys d’antiguitat.

Per tal de conèixer aquesta activitat, el Pere Puigbó de Fustart de cal Vallfogona, conegut artesà de la fusta a la Cerdanya, ens convidà a seguir-lo en una de les campanyes d’extracció de la mel que es duen a terme a començaments d’estiu. El Pere comparteix la passió per aquesta activitat i esdevingué un mestre excepcional a l’hora de descobrir-nos els secrets d’aquest ofici que es remunta al Neolític.  

Així és com, un calorós dia d’estiu i sota un Sol inclement, ens disposem a recol·lectar la mel. Ens trobem al terme de Collbató, a peus de les muntanyes de Montserrat. L’indret és magnífic: un camp immens d’oliveres conreades a partir de sistemes ecològics; és a dir, desestimant l’ús de pesticides químics, fet que garantirà la qualitat i la puresa de la mel que extraurem.

El primer pas a dur a terme consisteix a muntar una gran tenda de campanya que exercirà les funcions d’una sala d’extracció i on situem l’extractor de mel o “centrífuga” i el banc de desopercular. A continuació, cadascun de nosaltres ens enfundem el mono, la careta i els guants que ens hauran de protegir de les picades de les abelles, i així, acuradament “abrigadets”, a finals del mes de juny, ens dirigim cap als ruscos.

En aquesta tasca, més complexa i dura del que podíem imaginar, ens acompanyen l’Albert, cunyat del Pere, i els col·legues Anton, Enric i Marc. Per poder accedir als quadres dels ruscos, allà on les abelles han construit les seves cel·les i emmagatzemat la mel, i per tal de causar la mínima mortaldat entre aquestes, els apicultors utilitzen un fumador i un raspall per eixamenar. El fumador, un invent de Moses Quinby l’any 1875, és un estri que, mitjançant una manxa, expulsa un fum blanc i dens gràcies al qual les abelles, atordides, es dispersen creient que s’ha provocat un incendi que posa en perill el rusc.

D’aquesta manera, l’apicultor pot retirar els quadres i dur-los fins la tenda d’extracció de mel, on l’Albert l’espera. Llur funció consisteix a retirar la petita capa de cera que recobreix la cel·la per poder accedir a la mel emmagatzemada al seu interior. Per realitzar aquest procés, l’Albert se serveix d’un estri anomenat ganivet de desopercular. Un cop retirada la pel·lícula que cobreix de cera el quadre, introdueix un tanc extractor de mel anomenat centrífuga o centrifugadora; màquina que es posa en rotació i que accelera la decantació de la mel.

Les sales d’extracció de la mel han d’acomplir unes normes molt estrictes que  en garanteixin la bona pràctica, tant durant la collita com en el moment de l’extracció. A continuació, la mel s’emmagatzema en uns recipients on haurà de reposar uns 20 dies abans de procedir-se al seu consum. Els quadres del rusc, que durant la collita havien estat acuradament enumerats, es col·loquen novament a lloc, desproveïts, ja, d’aquest valuós tresor líquid i possibilitant, així, que les abelles hi retornin i renovin la seva tasca de recol·lecció del pol·len i de l’elaboració de la mel.

Finalitzada la collita i després de les inclemències d’un calorós i extenuant dia d’estiu, els ruscos es tanquen i, en el cas dels del Pere, són traslladats, de nit,a la comarca de la Cerdanya. En un clima de muntanya, allà on la floració és més tardana, les abelles gaudiran d’una gran abundància de pol·len… Una segona primavera, i els apicultors podran recol·lectar, novament, la mel, abans que l’hivern, rigorós, n’aturi la producció.

Aquest és, a grans trets, el treball d’aquests professionals de l’apicultura, activitat profundament vinculada a la natura, que l’home desenvolupa des de les albors de la humanitat.