Mancats d’una important xarxa de clubs a casa nostra, Ligos i Araujo defensen en competició oficial la samarreta d’un club valencià, l’Associació Túria Futbol de Taula. Han jugat Mundials i Copes d’Europa i han estat campions d’Espanya en diferents categories al llarg de la seva trajectòria.

 

En l’imaginari col·lectiu, el futbol de taula es veu com un joc de nens. Com arriba el Subbuteo a persones de 40 anys com vosaltres?

La majoria de jugadors d’aquestes edats ho fem perquè, d’una manera o altra, vam començar quan érem nens o adolescents. Tot i que també hi ha jugadors novells que no hi jugaven de petits però als que se’ls ha despertat la curiositat. També és interessant la presència, cada dia més important, de jugadors joves, d’entre deu i vint anys, que arriben al Subbuteo cansats de pantalles i que es deixen seduir per l’encant d’una experiència més tangible.

 

Què té el Subbuteo que enganxa?

Combina el magnetisme del joc, el coneixement científic de les diferents tipologies de material amb el que es pot jugar, la passió pel futbol i el seu imaginari, l’emoció de la competició, els sentiments de companyonia i pertinença a un club i la noblesa i esportivitat obligada per la que es regeix el Subbuteo. 

 

 

Com a joc de futbol, l’essència continua sent el gol, però quines peculiaritats té a nivell normatiu, més enllà de que es juga amb els dits?

El Subbuteo és una barreja entre el futbol, com a concepte de joc i estratègia, i el billar, per la manera amb la que les figures es desplacen i interactuen amb la pilota. La majoria de regles són molt similars al futbol tot i que, per exemple, hi ha una línia horitzontal que delimita la zona des d’on un xut a porta es considera gol, un aspecte que incorpora de l’hoquei herba. 

 

I pel que fa als jugadors, què converteix a un jugador de Subbuteo en un “Messi” d’aquest joc?

L’entrenament és imprescindible. Com en qualsevol altre esport, aquí és impensable que algú comenci a jugar i pugui competir a primer nivell mundial. Més enllà de la part tècnica i tàctica també cal experiència, talent i creativitat. Un jugador que comenci des de zero, entreni i comenci a competir, potser en un cicle de 4 o 5 anys pot començar a obtenir resultats en competicions importants.

 

 

Tothom en pot aprendre o hi ha qualitats innates?

Tothom en pot aprendre però és cert que hi ha persones amb més facilitat que d’altres. Per posar un exemple, el portuguès Vasco Guimaraes ha estat un dels millors jugadors de la història. Era especialment talentós i tenia una facilitat extraordinària per sorprendre i innovar. En canvi, el murcià Carlos Flores és el jugador que més vegades ha estat campió del món i que més campionats internacionals ha guanyat. No era especialment talentós però l’entrenament, l’esforç i el caràcter han fet que sigui un referent a nivell mundial, inclús marcant una època i canviant la manera de jugar.

 

On hi ha ara mateix el focus d’aquest joc? On són els millors jugadors?

Ara mateix el referent és Itàlia. Allà està reconegut com a esport i això fa que estigui molt més estesa la seva pràctica. Existeixen múltiples clubs arreu del país, activitats a les escoles o centres cívics, inclús hi ha cursos per a entrenadors. El reconeixement ha atret també a marques i patrocinadors i alguns jugadors fins i tot cobren. Gran part dels millors jugadors del món són italians i els que destaquen i no són d’allà, acaben fitxant per clubs italians.

 

I més a prop nostre, quin són els referents?

Hi ha experiències interessants a Estepa, a Màlaga, on el Subbuteo està integrat com a activitat dins l’assignatura d’educació física i també s’ofereix com a extraescolar a diverses escoles. Això fa que, a part de tenir un bon nombre de jugadors, les darreres grans promeses del Subbuteo hagin sortit d’allà. Una cosa similar va passar a Múrcia fa uns anys, quan la iniciativa es va vincular al club de futbol de la ciutat i es va promoure l’activitat en un espai per a joves. Diversos d’aquests joves han estat campions del món diverses vegades la darrera dècada.

 

 

A Mataró ja hi havia hagut tradició d’equips de Subbuteo als 80 i als 90. Què ha passat ara perquè reneixi la passió per aquest joc?

Curiosament, el bressol del Subbuteo a Espanya als anys 80 va ser Mataró. Aquí hi havia la fàbrica de joguines Borràs, que era qui produïa el joc per tot el país. Durant aquells anys hi va haver un parell de clubs a la ciutat que van desaparèixer a principis dels anys noranta, amb el boom de les consoles i els videojocs. Des de llavors el nombre de jugadors va baixar i l’únic club que quedava a la ciutat es va fusionar amb jugadors de Corbera de Llobregat i Barcelona per fer el Catalunya Futbol Taula. Des de fa uns anys que els jugadors que vam començar a jugar a la ciutat tenim ganes de tornar a promoure l’activitat a Mataró.

 

En que es basa l’activitat de Subbuteo a Mataró?

Estem en una fase inicial. Actualment, un grup de cinc a vuit persones d’edats entre els 8 i els 45 anys ens trobem a l’espai que ens ha cedit la colla castellera Capgrossos de Mataró i on tenim quatre taules muntades. Ens hi trobem cada dijous a la tarda (de 18 a 20:30 hores) amb la intenció d’anar jugant i anar aprenent els fonaments, el reglament, les diferents estratègies tàctiques i tècniques per anar jugant cada dia millor. Tot i que no volem córrer, i volem anar poc a poc, aquest mes de febrer Mataró tornarà a organitzar una competició oficial del calendari de l’Associació Española, 20 anys després del darrer que es va disputar. 

 

Es planteja la creació d’un nou club de Subbuteo a Mataró?

Sí, sense dubte un dels objectius d’aquestes trobades és que es vagi consolidant un grup de gent interessats en anar una mica més endavant i acabar formant un nou club a Mataró, o qui sap, si acabar fent renéixer l’històric Club Subbuteo Iluro. El temps dirà, però de ganes no en falten.