Primer de tot i abans de res, enhorabona pel guardó!

Moltes gràcies! Aconseguir un premi com la “Fava de Cacau” a la millor pastisseria del Pirineu no passa cada dia, igual que ser inclòs dins dels millors cinquanta establiments pastissers de Catalunya. A Pastisseria Gil, tenim el gran privilegi de comptar amb un personal que aporta una dedicació i un esforç enorme, i aquest reconeixement ha arribat també gràcies a ells. La veritat és que no ens ho esperàvem pas, el nivell de qualitat de les pastisseries del Pirineu és altíssim, i que ens donessin aquest guardó va ser una sorpresa molt i molt bona.

I més en els temps que corren.

Clar, amb tot el que hem passat, encara fa més il·lusió que et reconeguin la feina. De fet, tot el procés de selecció dels guanyadors es va fer a finals de gener, després d’una campanya de Nadal a la Cerdanya que es preveia bona i que finalment, per culpa del tancament comarcal, va ser un desastre. Ens va deixar bastant desanimats, i rebre un premi com aquest ens va tornar la il·lusió i l’empenta per seguir treballant amb la moral recuperada.

És un reconeixement a quasi quaranta anys de feina. Explica’ns la història que hi ha darrere de la Pastisseria Gil.

Els meus pares van començar aquí al local de Llívia. Van començar a treballar-hi relativament tard, el meu pare tenia uns trenta anys quan va emprendre el negoci i la meva mare uns 28. Un bon dia van decidir que havien de fer un canvi a les seves vides i engegar un negoci i van veure que aquí a Llívia podria funcionar una pastisseria i van decidir apostar per això.

El meu pare es va formar a Sant Cugat, a la pastisseria Sàbat, comandada per Jaume Sàbat, un dels millors pastissers de Catalunya de l’època. Va estar-hi dos anys treballant d’aprenent, cada dia, fins que va considerar que estava prou preparat per emprendre el seu propi negoci. Amb ganes, amor per l’ofici, esforç i moltíssima dedicació, el pare i la mare van tirar endavant el negoci, creixent i fent-nos un forat a la vida de molta gent de la comarca.

I arriba un punt que te n’encarregues tu.

Jo sempre he estat vinculat a la pastisseria. En ser un negoci familiar, en moments de molta feina, em demanaven que els ajudes a l’obrador, i sempre solia coincidir a l’estiu, quan més ganes tenia de sortir amb els amics. Al principi vaig encarar els meus estudis cap a un vessant que m’allunyava una mica de la pastisseria, vaig estudiar cuina i hostaleria i vaig reballar en aquest món durant un temps, fins que vaig decidir d’estudiar ciències empresarials per convèncer-me de totes totes que no volia treballar a la pastisseria (riu).

A mesura, però, que anava avançant en els estudis veia que allò que estava estudiant ho tenia a casa i que el més lògic i bonic era que jo pugues continuar el negoci dels meus pares.

Des que te’n fas càrrec, com ha evolucionat el producte de la pastisseria?

Al principi, quan vaig començar a treballar-hi després d’estudiar, la meva percepció de la pastisseria xocava una mica amb la del meu pare. Són dues maneres diferents de fer pastisseria, cap millor que l’altre, una més clàssica i l’altre més moderna, amb nous conceptes, nous gustos, noves elaboracions i noves creacions que creia que podien funcionar i que al final han funcionat i funcionen molt bé. El cert és que no hem deixat mai de fer receptes més clàssiques, com el Sacher, per exemple. De fet, és segurament el pastís que més venem.

I ara que tenim la Pasqua a tocar, què ens pots dir d’aquesta època? Com han anat canviant les mones?

Sempre dic, mig de broma mig de debò, que la Setmana Santa és la “Semana Grande” del món de la pastisseria, són unes dates molt importants per a nosaltres, juntament amb Nadal i part de l’estiu. A casa nostra les hem fet des dels inicis, d’ençà que va començar la pastisseria que la gent ha pogut venir a buscar la mona pels seus fillols i filloles. I han canviat molt, sí.

La tradició de les mones de xocolata és relativament recent, de finals dels seixanta, principis dels setanta. Antigament es feia un tortell de brioix i s’hi posaven a sobre ous bullits amb la closca pintada, un per cada any del fillol. Amb la visió comercial que caracteritza el país, es van anar important, de mica en mica, les mones amb figuretes i els ous de xocolata, que són les que finalment s’han instaurat i les que oferim nosaltres.

Què trobarà la gent que vingui a la pastisseria a buscar-les?

Seguint amb la filosofia que van iniciar els meus pares, a Pastisseria Gil, sempre intentem que, quan la gent entra a les nostres pastisseries se senti com a casa. De fet, a molts dels clients que tenim els considerem amics i la gent, quan ve i ens fa la confiança d’endur-se les nostres creacions, s’ha de sentir a gust i ben atès. Més enllà d’això, hi trobaran mones per a tots els gustos, a més a més de tots els pastissos i dolços que oferim normalment.

Si t’ha agradat l’article Entrevista a Pastisseria Gil, també et pot interessar Olga i Màrius, de Escape the Town.