Interpreten dos dels personatges més entranyables del text d’Els Pastorets de Serafí Pitarra que interpreta l’Agrupació Teatral La Farsa cada Nadal. Unes setmanes abans de festes, l’Aleix Canudas i el Pere Fernández es posen la barretina i la faixa per convertir-se en en Pallanga i en Garrofa.
Els dos són mestres i es coneixen des de fa temps. Això els dóna la complicitat necessària a dalt de l’escenari per fer esclatar de riure als espectadors amb la seva actuació. Són dos pastors còmics que aporten el toc d’humor al text nadalenc que narra el naixement de Jesús. Les seves malifetes i bromes conviuen amb la bonhomia, la innocència i la “tanoqueria” –i també un punt de mala bava– de dos personatges que enganxen el públic. Pànxing Berguedà ha parlat amb ells abans de l’inici d’un dels assajos al Teatre Municipal de Berga. La Farsa prepara les funcions que enguany es podran veure el 25 i 26 de desembre i l’1, 6 i 7 de gener. En Pere, un dels Garrofa d’enguany, i l’Aleix, que fa de Pallanga des de fa quinze anys, expliquen la seva experiència com a actors de l’entitat i es posen a la pell dels seus personatges per una estona.
Quant fa que formen part de la Farsa i com hi van entrar?
Pallanga: Vaig entrar-hi directament a fer Els Pastorets quan tenia 16 o 17 anys, ja en fa uns vint. La meva colla d’amics venia a assajar els balls i jo quan acabava d’entrenar futbol els venia a buscar per anar al local. Algun dia, quan faltava alguna persona, m’enganxaven per ballar. A mi em costava, perquè no m’acabava d’agradar… però ho acabava fent i al final vaig acabar-m’hi quedant. La diferència és que els meus amics ja no hi són. He quedat jo sol de la colla (riu)!
Garrofa: Més o menys vaig entrar amb els amics quan tenia 13 o 14 anys, fent els balls de dimonis, també a Els Pastorets. Vaig seguir el cicle habitual: després dels dimonis, vaig fer els balls de pastors, i després vaig continuar amb alguns papers fins ara, que tinc 26 anys.
Quins papers han fet des que van entrar a l’espectacle?
Pallanga: Després de fer els balls vaig fer un parell d’anys d’Aquim i ja de seguida vaig passar al paper de Pallanga, que fa uns quinze anys que interpreto. Recordo que, quan estava a la universitat a Barcelona, ja ho assajava a casa del Pere Gendrau, que feia també de Pallanga, i també amb en Jordi Torrabadella, que feia de Garrofa. Ja fa uns quants anys…
Garrofa: He passat per força papers. Em van dir que estaria bé que fes de Garrofa, però que abans havia de fer algun paper previ. Durant aquest temps he fet de Sadoc, de Jessè, un any de Sant Miquel i aquesta serà la tercera temporada que faré de Garrofa.
Va ser un repte assumir un dels protagonistes de l’espectacle?
Pallanga: Pràcticament no sabia ni on em ficava, perquè desconeixia força el món d’Els Pastorets. Tenia clar l’argument, però no massa què feien els personatges, i moltes escenes no les havia ni vist. Vaig començar-me a estudiar tot el paper i em va agradar molt perquè és un pastor còmic i m’hi sento molt identificat. Era un repte, però em feia il·lusió. Segurament, després de tants anys, em veig incapaç de fer un altre paper que no sigui aquest.
Garrofa: Tinc més facilitat per fer papers còmics i em va fer il·lusió quan m’ho van proposar. Com sempre, amb tots els papers hi ha un procés d’aprenentatge, i amb el de Garrofa també. Com intento fer sempre, he volgut donar-hi el meu estil i m’hi sento molt a gust.
Quins canvis ha patit el seu personatge des que l’interpreta?
Pallanga: El personatge ha anat evolucionat i molt, igual que han evolucionat Els Pastorets. Jo m’he anat fent el meu personatge i l’he portat al meu terreny més personal. Des del 2006, quan l’espectacle va passar a ser molt més dinàmic, també hi va haver un canvi en la interacció entre en Garrofa i en Pallanga, amb més gags, més contacte… A més a més, jo per exemple faig més caigudes i hi he introduït molts gags i bromes que s’han acabat quedant com si ja fossin del paper, tot i que no ho són. Sempre intento buscar noves bromes per fer petits canvis i que el públic que ve cada any pugui trobar-hi variacions. A vegades, crec que el Pallanga el porto a dins i no sé si actuo o sóc jo. Em surt de dins.
Garrofa: Aquest serà el tercer any, però el que faig sempre que començo un paper nou és intentar no fixar-me en res del que hi ha prèviament, llegir-me molt bé el text, pensar perquè està escrit així i què deu voler dir el personatge en cada moment. Després de fer la meva interpretació prèvia, durant els dies d’assajos fem les correccions i canvis que calen i ho adaptem a l’escena si és necessari. M’agrada fer un Garrofa còmic, però a la vegada també amb caràcter i que sempre vulgui sortir-se amb la seva.
Aquest any cantaran més, amb els canvis en la part musical?
Pel bé del públic, esperem que no, però per als pagesos anirà bé perquè així plourà (entre rialles).
Posin-se a la pell del seu personatge. Què els agrada més del seu company?
Pallanga: El Garrofa és el meu amic, el meu col·lega i no puc estar sense ell. Jo sóc molt senzill i una mica ruc, però m’agrada seguir les idees del Garrofa i fer malifetes, tot i que al final me les acaba fotent. Som com dos amics de tota la vida, que ens estimem, tot i que a vegades també ens discutim.
Garrofa: Jo sóc molt viu i necessito el Pallanga per poder-me sortir amb la meva i per això me n’he d’aprofitar i enganyar-lo sense que se n’adoni. Però a la vegada me l’estimo molt i, si s’enfadés amb mi, em sabria molt greu.
I què és el que els agrada menys?
Pallanga: Que m’utilitza i sempre em vol enganyar, i al final per darrere me les acaba fotent i hi caic de quatre potes. En el fons som com dos nens petits que ens ho passem bé.
Garrofa: Sóc tan egoista que no m’he pensat mai què no m’agrada d’en Pallanga.
En Garrofa i en Pallanga són els dos personatges amb més humor d’Els Pastorets. És difícil fer riure al públic?
Hi ha públics a qui costa fer riure més que d’altres perquè se saben de memòria el paper, fil per randa, i ho fa més complicat. Quan, per exemple, ve gent de fora de Berga, riu molt més que quan ve el públic local, que és molt més exigent i normalment se sap molt l’obra i s’hi fixa molt més, com deu passar a tot arreu amb altres Pastorets o espectacles. Des de l’escenari percebem que, a vegades, riuen més quan fem ganyotes o cares expressives que quan diem el text o fem alguna broma.
Us és complicat aguantar-vos el riure entre vosaltres a l’escenari?
En general no riem, perquè ja sabem què farem i què és el que passarà. Ara bé, quan ens surt alguna cosa malament sí que per dins ens ve el riure tot, i que ens contenim. Si mai riem, per això, tampoc passa res perquè som dos pastors còmics i entra dins del paper. A qui segurament costa més de contenir-se el riure és la resta de personatges, que han de mantenir la compostura. Si no demana-li a Satanàs, per exemple (riuen).
Teniu molta complicitat. Us prepareu el paper d’alguna manera concreta?
Hem quedat per preparar nous gags i trobar com pot quedar tot més rodó. Ens agrada quedar entre nosaltres per treballar els personatges i fer-nos el paper a la nostra manera. Ens trobem molt còmodes a l’escenari i, com que ens coneixem de fa molt temps, tenim complicitat i ens entenem de seguida.
En Garrofa té un moment clau a l’espectacle, la lectura de les garrofes per explicar tot el que ha vist a l’infern. Garrofa, ens fas una estrofa?
“Mai l’havia vist tan ple!
Ara pujo de l’infern,
un fum negre a les calderes
no s’hi veia Maza bé!
Pallanga, no accepto queixes,
em sembla que jo em jubilo
i si tu em substitueixes
no hi tornaré pas mai més!”
I tu, Pallanga, no tens
enveja de no poder baixar
a l’infern?
“Doncs jo sí que hi vull anar!
Que el Satan no m’acollona
i si parlem una estona
encara m’agradarà!
Aquest any ja ens canviarem
i quan jo vegi la fera
entraré dins la caldera
i per fi aniré a l’infern!”
