Per Oriol Bombardó Rosiñol
“Cada moment i cada persona tenen el seu vi”
Ara que tenim a tocar les festes de Nadal, amb les seves celebracions al voltant de la taula amb la família i els que més estimem, és hora de parlar d’aquells companys que sempre volem tenir a les bones teques i els moments especials. Els vins i els escumosos. Cada moment i cada persona tenen el seu vi. A la Cerdanya, és impossible parlar d’aquest món vinícola i que no aparegui a la conversa la Vinoteca Refilat, un negoci familiar amb més d’un segle d’història i treball, portant a les taules de cases i restaurant de tota una comarca els millors vins i licors. Hem conversat amb el Josep i la Gemma, cinquena generació que regenta aquest negoci amb molta “solera”.
Explica’m la història que hi ha darrere la botiga.
Gemma: el Josep és la cinquena generació que es dedica al negoci del vi. Evidentment en aquells inicis el que hi havia era molta casa de pagès a la comarca, i l’activitat principal eren els vins a doll. Després de passar de pares a fills arriba fins a nosaltres i som els que fem el pas a distribució i finalment a la botiga física i l’embotellament de vi propi.
A quin any comença tot plegat?Josep: que en tinguem referències i constància escrita, l’any 1863. Tenim sobretot fotografies i documents i també cartes que es dirigien als ajuntaments que certifiquen i evidencien que en aquells moments ja existia Cal Refilat i que es venien vins a doll.
“Adaptació als nous temps”
Com ha sigut l’evolució de Cal Refilat?
J: senzill no hi ha res, d’alts i baixos n’hi ha hagut segur (riu)
G: sempre ha sigut una casa molt antiga, amb molta “solera”, una casa important a la Cerdanya que va anar passant de pares a fills, en algun moment filles, perquè no eren homes sinó que eren dones, i que es va anar seguint. Jo crec que tampoc ha sigut massa complicat. Ens hem anat posant fites, com l’embotellament de vi amb el nostre nom i altres objectius. Tot això són il·lusions que es van aconseguint.
J: al final es tracta de fer allò que t’han ensenyat i fer-ho bé.
En un món, com és el del vi, amb bastant treball de despatx.
G: hi ha tot un seguit de paràmetres legals, com són els registres sanitaris i aquests tràmits, que sí que porten feina. És molta burocràcia, molt paper. Afortunadament són reptes assolits que demostren que les coses estan ben fetes.
Com ha sigut des de l’aparició de la pandèmia?
J: ens ha afectat molt perquè servim a l’hostaleria.G: difícil, molt difícil, perquè aquesta part ha estat tancada durant molt de temps. Nosaltres a darrere seu, per aquest efecte domino, també ens ha passat factura. D’altra banda podem dir que no hem estat mai tancats com a botiga, perquè som del ram de l’alimentació. Hem pogut servir alguns establiments que tampoc tenien tancat com altres botigues o negocis. Vam poder fer una aportació solidària a l’hospital i a la residència, cosa que ens va fer molta il·lusió. Més enllà del tancament de l’hostaleria, que no pugui pujar el turisme també ens ha penalitzat. Al primer confinament hi va haver gent que es va poder confinar aquí i s’anava treballant fent uns serveis mínims. En canvi aquest cop no ha estat igual.
“Tradició, dedicació i atenció personalitzada”
Què troba el client quan entra a la botiga que no trobarà mai quan compra per internet?
G: bàsicament un bon servei. Intentem oferir sempre una bona atenció personalitzada, un assessorament únic. Cada moment i cada persona tenen el seu vi. A més a més del que el client pugui veure i agafar de les poselles, tenen un assessorament complet en tots i cadascun dels vins de la botiga. Hem tastat totes les referències de vi que tenim. Coneixem cellers, enòlegs, fem molts cursos, intentem estar sempre al dia de tot el nostre món i del nostre àmbit. Valorem molt el factor humà, que hi hagi una persona amb la qual parlar. És el que ens agrada trobar a les botigues, per això ho oferim. El Josep hi gaudeix, és la seva feina. Quan parla de vi es transforma!
J: depèn del dia (riuen). Si és el que t’agrada ho fas amb il·lusió. Ens envien vins, que quan els provem, no ens acaben de transmetre allò que busquem. Si no ens agraden, no els tenim a la botiga, per molt ben reconeguts que estiguin. O vins que considerem que són excessius de preu pel que hi trobem nosaltres, no els entrem, encara que es venguin molt. Cada dia en tastem, la setmana passada en vam tastar vint-i cinc o vint-i-sis i finalment en vam seleccionar dos.
“El maridatge ideal per cada àpat“
Normalment maridem els nostres àpats amb vi. Hi ha alternatives?
G: sí, moltíssimes.
J: el cava. Aquí no hi ha la cultura de menjar amb cava. Sempre a les postres. Però te’n vas al Penedès i molta gent dina amb ell.
G: a més a més, el món de l’escumós, més enllà del cava, ha crescut molt, hi ha moltes alternatives. Sí que és cert el que diu en Josep. El món del cava i de l’espumós ha canviat molt en els darrers anys, estem parlant de dos o tres anys enrere. S’ha diversificat molt i tenim un grandíssim ventall d’opcions.
J: també passa que la paraula cava, a vegades, ens fa pensar que ha de ser més car, i no necessàriament ha de ser així. De fet, el preu de cost és el mateix el d’un cava que el d’un vi. Així, el preu de venda hauria de ser equitatiu.
G: hi ha molta varietat actualment, per tant es poden fer molt bons maridatges.
Quin futur li augureu al negoci?
G: un cop superem definitivament la pandèmia, cosa que costarà i no desapareixerà d’avui per demà, espero que tot torni a la normalitat. Els anys de “solera” ens ajuden, la il·lusió del present també i mirem el futur amb optimisme. Ens agradaria molt que hi hagués una sisena generació que continues el negoci.
Si t’ha agrdat llegir l’article “Cada moment i cada persona tenen el seu vi”, també et pot interessar El torró: el dolç de Nadal.
