A la Cerdanya, alta i baixa, la tradició cantaire està prou ben arrelada. Són diverses les corals i agrupacions de cant que, al llarg dels anys, han nascut, crescut i algunes, malauradament, desaparegut. El cas que ens ocupa avui és ben especial. Les Camilleres és una coral mixta que va ser fundada fa més de mig segle, temps en el que ha crescut, s’ha consolidat i ha rebut guardons com el Cerdà de l’Any el 1995, tot sota la batuta de director del Germain Malé, també guardonat amb aquest reconeixement l’any 2016. Ara, però, ha decidit de fer un pas al costat i traspassar aquesta responsabilitat a Carme Baulenas.

Hem parlat amb ells dos i amb la presidenta de la coral, la Suzy Marie, sobre la trajectòria de la coral, el canvi de director i el futur de Les Camilleres, així com del concert de celebració dels cinquanta anys que se celebrarà a finals d’octubre.

Com comença la coral, d’on surt la idea d’endegar aquest projecte?

Germain: per atzar de la vida ens vam establir amb la família a Sallagosa. La meva dona estava vinculada amb l’església i per la comunió de la meva filla, davant la demanda del capellà d’algú que pogués organitzar un cant, em va proposar a mi. Jo havia estudiat una mica de música, les meves nocions eren ben bàsiques, però ves, m’hi vaig avenir. En veure que en sabia de música, l’alcalde de Sallagosa d’aquell moment, en François Ester i el capdavanter de l’organització de les festes al poble, en Marcel Margall, em van demanar que els ajudés a recuperar el que en deien els “goigs dels ous”, el que entenem com a caramelles. Més de setanta persones van venir a cantar! Això va ser l’any 70. Després d’un any vam crear la coral.

De fet, el seu nom prové d’aquests inicis.

Germain: així és. L’alcalde de “Llivi” cantava amb nosaltres i un dia ens va dir: “sou els camillaires, els que canten pels camins!”. Abans hi havia moltes masies allunyades entre elles i era tradició de cantar els goigs a cadascuna d’elles. Anant d’una a l’altra, als camins, també es cantava, per això a la Cerdanya les caramelles se’n deien camilleres. D’aquí el nostre nom.

Des d’aquestes primeres caramelles, més de cinquanta anys d’història. Com ha sigut l’evolució de la coral?

Germain: Sempre hi ha hagut molta activitat, molta gent que s’animava a venir a cantar i a assajar, és ara que costa trobar-ne. Fins que vam fer els quaranta-cinc anys d’història que no ens havíem trobat que en faltés. Sempre ens hem mogut molt, hem viatjat a l’Alguer, a les Illes Canàries, a Amposta, al nord de França, Barcelona. Hem participat en moltes trobades de corals i sempre cantant en català, des dels inicis. És una decisió meva que hem conservat sempre.

Després de mig segle al capdavant de la coral, segur que s’acumulen infinitat de moments, però me’n sabria dir algun que recordi amb especial emoció?

Germain: ui, en són moltíssims i la memòria em falla (riu). Alguna vegada alguna coral novella m’havia dit que els agradaria cantar com nosaltres, o un cop que una noia que havia estat a multitud de concerts i que em va dir que era la primera vegada que plorava d’emoció en sentir una coral cantar.

Per què, Germain, el traspàs de la batuta?

Germain: ja tinc vuitanta-sis anys i les forces minven una mica. Els concerts són exigents, i 14 o 15 cants ja no els puc fer. Coneixíem la Carme de fa temps, moltes de les nostres cantaires reben les seves classes de cant, i vam decidir que seria qui em podria succeir. Volem que les Camilleres continuïn fent camí.

Carme, com es rep aquest encàrrec?

Carme: doncs, en primer lloc, amb un honor immens que se m’hagi fet la confiança de prendre el relleu de la direcció de la coral. En segon lloc, amb molt respecte per no trair tota la feina que s’ha fet durant tots aquests anys.

Hem parlat força de la història, parlem del present i el futur de la coral. Com es troba actualment?

Carme: penso que ara hem d’acabar bé aquest cicle i un cop hàgim celebrat el concert per celebrar els cinquanta anys de la coral, estudiar amb calma la situació de la coral i els seus integrants, les seves energies i ganes de continuar, veure la gent nova que s’hi vol apuntar (animo a la gent a fer-ho!) i començar a treballar amb això. No m’he fet prediccions a llarg terme.

El concert se celebrarà el pròxim 21 d’octubre. Com serà aquest acte?

Suzy: a l’església de Sallagosa s’hi podran escoltar les peces més emblemàtiques que ha interpretat la coral durant aquests més de cinquanta anys d’història, les peces que ha harmonitzat el meu pare i la composició que va fer per musicar un poema de Jordi Pere Cerdà, que serà l’encarregada de clausurar el concert, ja que representa tota la Cerdanya i explica la seva història. La tria per part del pare ha sigut molt original, algunes de sonoritat molt moderna, sempre buscant peces amb un toc diferent. Jo estic enamorada d’aquest repertori!

Oriol Bombardó Rosiñol

Si t’ha agradat llegir l’Entrevista a Germain Malé, Carme Baulenas i Suzy Marie de la coral Les Camilleres, també et pot interessar llegir Ride Again Association Handisports: l’esport sense límits.